santa pau

Anys després, la Garrotxa continua igual de bonica, en lloc del marró sec de l'hivern fred té els tons verds, morats, vermells i grocs de la primavera avançada. Ara és una altra cosa, però són els mateixos ulls i hem d'espantar els esperits.

Els records vénen de cop i volta, d'una manera inesperada, tan trasbalsadora. Quan han de ser alegres es converteixen en cendra. Per què? Perquè, les coses, tendim a pintar-les de colors segons el nostre estat d'ànim. El passat, roman, però dibuixem records cada vegada que tornem a un lloc i en fem de nous: aquests indrets, rius, muntanyes, arbres, cases... són els mateixos. I les persones, les nimfes dels rierols.

I, tanmateix, el moment ha canviat. Aleshores, cal fer una reinterpretació i pintar-ho de nou, amb ganes, i posar flors aquí i pedres allà i deixar el passat en la memòria i seguir el que és nou i té blaus llampants de caloreta estrenada.

Doncs... passegem-hi!
Catalunya sempre és un bàlsam, un amagatall, un país màgic.