Si jo fos aquell gat i tingués el cos elàstic -i pogués amagar-me sota el sofà i esgarrapar les brosses que suren com unes naus espacials diminutes- m'escaparia a través de les canonades que porten a una altra casa. Gaudiria de la visió d'una altra jo coberta d'algues aquàtiques i una casa amb parets verdes, damunt d'una vall plena de paraules en veu alta.
Tancaria d'un cop la porta al meu darrere i passejaria la cua peluda per les rajoles de l'Eixample, llepant cada passa que algú altre ha fet sense adonar-se'n, i reclamaria una espina de silenci sense ansietat, per aprendre a mirar-te i no sentir por.Si jo fos aquell gat, del vermell d'una magrana cosiria un llençol a les teves celles perquè reconeguessis les mil coses que t'empasses mentre es cou alguna cosa inconsistent al foc. Llegiria amb els ulls esbatanats les adreces de les bústies, per aprendre a trobar la relació entre el que va passar i allò que encara resta, sota la terra -humida de la pluja al meu país- d'un enterrament de rata minsa. Esclata formatge fos del cel.
Aquell gat, que s'entrabanca, que viu a la vora del contenidor per on passo cada matí, que olora el sol que va sortint amb mandra al cel emboirat de pensaments estàtics. Aquell gat, que em creua la respiració i entenc que vol dir-me alguna cosa, que entenc que sap la veritat. Que alena quan el meu dit cau com un sac i senyala no-res en el terra.
I aquell gat sóc jo i dormo fent vivac entre la roba esparracada que llences quan et despulles.
Si jo fos aquell gat, recorreria tres-cents cinquanta quilòmetres i tornaria al mateix llindar de la mateixa porta tancada. Cada dia.
.jpg)
7 caminants:
d'on l'has tret, aquest dibuix?
és de J. W. Waterhouse. La referència està en la imatge. En pots veure més al google, per exemple (http://images.google.es/images?hl=ca&q=waterhouse&gbv=2). La pintura prerafaelita m'encanta!
Gràcies!
waterhouse m'encanta!!! és un dels meus pintors preferits, vaig passar una dèria molt forta amb els seus quadres. (el meu preferit La dama de Shalott). I els gats, uf, acabo de rebre fa dues setmanes un gatet de dos mesos. És preciós, jo vull ser gat!!
un gatet de dos mesos!!! oooh, quina enveja que em fas! enhorabona! com és? com es diu? :D
jo sempre n'he volgut un, però sóc al·lèrgica a gat i gos, i per això tinc els meus periquitos...
Oh, només els que tenim gats sabem què és. Jo tinc una gata preciosa, la Colette, que demà precisament fa 3 anys. La vaig veure néixer, perquè la seva mare vivia mig silvestre en una casa que tinc a l'Empordà i m'estimava molt. Total, que va venir a parir a casa meva, al meu sofà blanc.
La Colette és una delícia. Està com ensinistrada, mou la cua quan li dius, et parla, juga amb tu, et fa bromes, aixeca el cap per deixar-se tocar el nas, et ve a rebre a la porta... Jo què sé.
És una companyia increïble. Que ningú no cregui les històries negres sobre gats.
Permeteu que us faci arribar un petit poema que li vaig dedicar a la Colette. No té valor literari. És evident, només es tracta d'una carta d'amor.
"Vas arribar com un somni fet realitat,
com un regal dels déus, o del cel, o de qui sigui.
Com una companya insòlita que no esperava.
Ara ets dolça, càlida, insubstituïble.
Omples el meu espai i l’envoltes de llum i d’harmonia.
Ningú no pot entendre què som l’una per a l’altra.
Ets meva, i saps que em tens als teus peus des que m’esperes a la porta festejant la meva arribada.
Ets entranyable, manyaga. Incondicional.
Amb els teus ullets lluents,
amb el teu ronc suau arraulida a la meva falda.
Totes dues som una.
Quan no hi sóc, et recordo. Jo també sóc teva.
La meva companyia, el meu tresor.
La meva millor amiga.
Colette,la meva gata".
Qui té un animalet que l'estima i a qui estima, ja m'entén.
Publica un comentari a l'entrada