dos i dos i dos

a Ell
















d'endavant, l'olor de les campanetes,

el serrell contaminat, de l'alè de la sal.

caminàvem la pinassa i, lleument,

quan descobríem els dits,

corria un so nàutic que trencava l'eco.

d'endavant, l'olor dels lilàs,

estranyàvem casa nostra, soroll de vent.

ja érem nus damunt del terra fred,

inconscients, endevinant el cràter.

corria un so familiar que bategava.

ens bategàvem.

l'un amb l'altra, a trompicons.

però ara ja, l'un sense l'altra,

engoliríem la sorra,

ofegaríem les flors.




i una cançó que ens agrada, en italià, recordant Roma, recordant el primer sopar...