roses i llibres per tothom!

li donem la paraula al drac

demà és sant Jordi... per fi! triga tant a passar el temps fins que torna a arribar el dia més bonic de l'any...! novament hauré de viure el sant Jordi lluny de Catalunya, però això no serà tan traumàtic perquè farem un passeig literari per la Fira del llibre de Vivers d'enguany. Les novetats que hi comprem, les explicarem el cap de setmana, a la tornada del passeig i de l'excursió als Moros i cristians d'Alcoi de dissabte.
I és que ja que no puc gaudir de la Rambla engalanada de roses i lletres, aprofitaré per celebrar la cultura del País Valencià. Farem un sant Jordi diferent!
I diferent és la proposta que m'arriba a través del bloc de la magnífica il·lustradora Eva Sans, amb qui vaig poder treballar en un dels nostres llibres de primària, sobre la coneguda llegenda de sant Jordi.
Sempre hem sabut de la mà de l'heroi el que va passar, però... algú ha pensat mai quina és la versió del drac? Què en pensa la bèstia, sobre tot plegat? No us podeu perdre aquest àlbum il·lustrat per Eva Sans i escrit per Montserrat Balada, que ha publicat El Cep i la Nansa i que s'anomena: Qui diu la veritat, el cavaller o el drac?


I parlant de dracs, per sant Vicent vam anar de visita a la terra de la meva cunyada, Solsona, un lloc molt bonic i ple d'història que val la pena conèixer, ja no sols pels monuments i la vistositat dels carrers, sinó per les festes (amb dracs i gegants que ballen) i pel parlar dels seus habitants, una barreja magnífica entre el català oriental i l'occidental, única.

vull estar a les rambles!

vull estar a les rambles!, com diu la carmeta, però com que no podia ser, anit me'n vaig anar Al mar, a veure els Manel en concert a la sala El Loco. Perquè, escolta, va ser demanar un trosset de Barcelona per sentir-me menys enyorada en el meu dia preferit de l'any i, patapam!, m'ho van concedir! deu ser el meu "invocador d'àngels" personal (l'Elena, que porta un Manel a dins...). el concert, fantàstic, divertit i molt fresquet!

d'altra banda, i tornant a les rambles, no tinc gaire temps per analitzar llibres de sant Jordi, però vull fer-ho i m'hi dedicaré quan acabi de passar tota l'astènia primaveral de plena campanya. sí que m'agradaria insistir en una autora a qui ja admiro moltíssim, i de qui ja he parlat, la Janet Frame, perquè ha estat el meu sant Jordi d'enguany. Un ángel en mi mesa (Seix Barral) és una autobiografia que val molt la pena llegir, sobretot si us agraden les paraules més que cap altra cosa al món. hi penso insistir fins a fer-me pesada.

ah! una cosa més: ahir vaig ser una de les afortunades que va comprar l'Avui i aviat podré gaudir del meu cd de poemes de Maria Mercè Marçal musicats, que també voldré compartir amb vosaltres. El llibre sorpresa que em va tocar es diu Emma (això deu voler dir alguna cosa, oi metre?), una novel·la juvenil de la Sophie Tasma.

m'acomiado amb una altra sopresa, aquesta molt divertida i que té molt a veure amb un dels darrers posts que he penjat: els Manel van tocar una versió de la cançó Common people, dels Pulp, un grup dels noranta que m'entusiasma i que va ser la meva banda sonora durant força temps (tot i que coincideixo amb el Vicent en el fet que en Jarvis Cocker en solitari no m'acaba de fer el pes...). amb la cançó dels Manel i un fragment de la Janet Frame, us desitjo molts llibres i moltes roses tots els dies de l'any!

I la meva escriptura? En un futur en què mai estigués sola, en què treballés tots els dies recollint raïm, ocupant-me dels nens, cuinant per la família... com podria tornar a gaudir de la solitud, entrar un altre cop en aquell món de la imaginació per explorar-lo i intentar descriure'l?

sant Jordi al depasseig

Gràcies a totes i a tots els que heu participat en el relat del dijous del depasseig! Això és un homenatge de sant Jordi. Visca els llibres!

sant Jordi al depasseig

View more presentations from elisabetrc.

sant jordi matiner i ple de versos

com que no en saps, deixes caure maldestrament un paquet embolicat sobre els meus genolls. l'obro i esclaten versos. tu romans seriós i jo omplo el cotxe de roses imaginàries perquè no sigui tan tens. fa olor de terra. t'estimo.

XXXVIII

I jo, que al lloc d'amor era tornada,
vaig adonar-me que no era jo:
per l'esbarzer, pel riu; per una flor
sola i només de soledat voltada.

Agonia de llum! Tèbia agonia
d'un aleteig sobtat en el pollanc,
d'un tremolor en la flor color de sang
que en aigua sense cel es reflectia.

Alta vingué la nit: tranquil·la i alta;
damunt la rodonesa de la galta
lliscava amarga la dolçor del plor.

Fugir!... Deixar i fugir! Si m'aturava,
dreta al mig del camí, l'aire em portava
panteix de fulles i un sospir de flor

Mercè Rodoreda, Agonia de llum

ESPERA

Y tú me dices
que tienes los pechos vencidos de esperarme,
que te duelen los ojos de tenerlos vacíos de mi cuerpo,
que has perdido hasta el tacto de tus manos
de palpar esta ausencia por el aire,
que olvidas el tamaño caliente de mi boca.

Y tú me lo dices que sabes
que me hice sangre en las palabras de repetir tu nombre,
de golpear mis labios con la sed de tenerte,
de darle a mi memoria, registrándola a ciegas,
una nueva manera de rescatarte en besos
desde la ausencia en la que tú me gritas
que me estás esperando.

Y tú me lo dices que estás tan hecha
a este deshabitado ocio de mi carne
que apenas sí tu sombra se delata,
que apenas sí eres cierta
en esta oscuridad que la distancia pone
entre tu cuerpo y el mío.

Caballero Bonald, Poesía amatoria

el dia dels enamorats

Avui és sant Jordi. Un dels dies més bonics de l'any. És el dia de l'amor i de la lletra: ho he viscut des de petita. Poemes, llibres, parades de llibres, senyeres, roses de tots els colors i aromes, parelles que s'esperen a la sortida de qualsevol lloc, rambla amunt, rambla avall. La clàssica rosa del pare, que no se n'oblida mai. Els jocs florals de l'escola. L'olor de primavera als carrers. La calor. El xiuxiueig de tantes persones que surten a caminar. La ciutat plena a vessar. Quina enyorança de Catalunya, de Barcelona, de l'Eixample... El dia dels enamorats, però de debò. Com cap altre.

Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal