un malentès













La vida que vivim és un malentès?

És possible que un dia el món s'obrís als nostres peus en conèixer algú, que tinguéssim un daltabaix emocional i que les circumstàncies ens portessin a allunyar-nos d'aquesta persona.
Hem pensat mai què hauria passat si no ens n'haguéssim allunyat? Quin significat hi ha darrere d'aquestes trobades sobtades, inesperades, estranyes i capaces de remoure-ho tot?

S'ha d'agafar aquest tren, abandonar la vida que portàvem, arrencar arrels, posar-ho tot potes amunt, canviar la rectitud per una sensació de big bang interior?

Els personatges de Sándor Márai sempre ho són, de rectes. Molt rectes, amb una moral i unes creences fermes. Paraules d'honor, nissagues familiars que pesen a l'esquena, emocions amagades, sostingudes, anihilades pràcticament. Cal fer el que s'ha de fer ("s'ha d'acceptar la felicitat així, en el seu estat imperfecte").

Divorci en Buda torna a omplir-me de plaer per la lectura d'un bon llibre, que repassa des del caràcter particular d'un protagonista tota una societat que pateix una malaltia similar a la d'ell, i que avança de dret cap a l'omnipresent pseudiàleg, que és la gran trobada entre dos pols oposats que s'han de trobar, que tenen una relació coneguda o no que els lliga sense remei, en el qual un parla i parla com si pensés en veu alta i on, al final, sempre es planteja una pregunta.
La pregunta és allò que sembla que ha de determinar el final, tot el llibre, però que ens enganya perquè es respon sola després d'haver-lo llegit sencer, cal anar del principi al final per saber que la resposta no serà suficient, que el comentari real s'ha d'endevinar entre línies.

Aquest algú pot ser terriblement recte i fer la vida que creu que ha de fer d'una manera correcta. Tanmateix... què passa amb els somnis? Podem ficar-hi cullerada? Resta per sempre més el big bang emocional en els somnis, com un missatge xifrat que fa voltes dins del nostre subconscient?

Divorcio en Buda, Sándor Márai, Salamandra
 

passejant barcelona