silence ever after

com un cranc cap endins, tot s'escola al forat del món. i recordo pujant vora un barranc, el fantasma d'una minyona en una torre. aleshores hi eres tu. ara el riu puja brut endins. com un cranc, enrere. i la tarda cau grisa. potser, diuen, la cendra del volcà de sofre ens deixarà gelats. però tu, això, ja no ho hauràs de conèixer.