la vida és una espiral

És curiosa la qüestió de la vida com a laberint.

Hi ha gent que té altres teories sobre les relacions: quadrats, cercles, caixes xineses, nines russes... A mi em sembla que no és possible que tanta complicació es pugui ordenar d'una manera tan ordinària.
Tot està comunicat d'una forma molt estranya i diversa i els camins ens porten la major part dels cops a llocs on ja hem estat, per sortir-ne disparats a la setmana. Anem amunt i avall, fent semicercles, tombarelles, recorrent el que ja hem recorregut, passant-ho per sota, pel costat, caient en picat, caminant en línia recta, prenent una drecera.
Vaja, diguéssim que és la muntanya russa de les situacions vitals. D'això ja en parlava fa uns quants posts, però referint-me als llibres. La relació que mantenim amb els llibres té molta part d'aquesta màgica espiral. Els llibres sempre es deixen trobar quan toca. I si no, s'acoblen a tu, fan bondat a casa teva, i et reclamen arribat el moment. Un llibre et retorna a un altre, i novament entres en el laberint del que ja has viscut i en el de la irrealitat.

Després de llegir L'espolsada, volia comprar-me La clivella de la Doris Lessing i resulta que, fent mudança a la meva capseta blanca, m'he topat amb De nuevo, el amor, un llibre de la mateixa autora que es veu que vaig comprar el mes de gener. Anit el vaig començar a llegir, amb ànsia i necessitat, d'una manera gairebé malaltissa, com si tota la finalitat d'aquest canvi de pis fos únicament retrobar-lo i llegir-lo.
Primer, em trobo amb la Comtessa de dia (que ja vam tenir passejant per aquí), i acte seguit tota una colla de trobadors de casa (que ja he tingut passejant per l'editorial durant tota la campanya). Al final, com si la meva consciència volgués pispar-li la veu a la Lessing, cau una frase d'aquesta que resa a l'estil d'un llum de neó damunt del sostre de l'habitació:

Pero ¿acaso hay algo más extraño que la manera en que los libros que armonizan con nuestra condición o situación en la vida vienen al encuentro de nuestra mano?

Aleshores, pressa per un acte inconscient, gairebé en un somni, em fico a Internet, busco un bloc comunicant i confirmo la teoria espiral. Estem infinitament comunicats com una serpentina.