dins

tic-tac tic-tac tic-tac
l'escrit que s'acabarà quan el dia toqui a la fi, quan sapiguem la veritat de totes les rajoles alçades del terra d'un carrer molt buit. en secret, he cosit esperances a cada batzegada de papallona. el cap sempre diu que no que no. en aquest carrer, només ressonen les meves passes. una dolça intempèrie del que podrien ser les llambordes pintades dels colors dels teus dits. el cor sempre diu que sí que sí. de moment, ja van cinc equivocacions. però encara no es pon la lluna, la mar vermella de dol.