Aquest mes d'abril va ser tan i tan sec, somort, buit i malalt, que el maig va voler netejar-ho tot plovent fins a buidar els núvols. Prem fort, maig violent, aquest cel mal escorregut...!
I avui s'acaba, el maig s'endú les nits malaltes, la soledat del llit desfet, les persones que sobren, les paraules punyents, les músiques sense lletra.
Estic contenta, demà agafaré el tren cap a València i dormiré al pis nou, veuré el verd des del balcó mentre xerro amb els meus ocells i intentaré que, definitivament, això sigui l'inici que toca.
1 caminants:
Esperem que els vents bufin favorables.
Publica un comentari a l'entrada