niente è come sembra...

Passejants, ahir va ser un dia molt important. La vida ha fet un gir, de moment temporal, i deixo la capseta de mantega amb campanetes per anar-me'n a una capsa més gran, més alta i més verda. Que tinc una por que no m'aguanto, que el meu cos està a punt de demanar la vaga, que el meu cap ha fet pef i que ja no tinc esma ni per decidir si m'agrada més el dolç o el salat, són evidències de la inseguretat que va amunt i avall meu com si fos un rellotge de sorra.

Però com bé m'ha dit l'estimada Monique, és millor equivocar-se que no intentar-ho.

I, si tot rutlla com cal, el dia 1 Ell i jo començarem una nova travessia a peu.

Si he après alguna cosa aquests dos darrers anys és que res roman per sempre, que igual que una és moltes alhora, la vida també és moltes vides alhora (com en un "Tria la teva aventura"), i vinga camins, passejos i carrers per decidir i anar fent laberints. Ara me'n fico en un de nou... qui sap a on anirem a parar d'aquí no res?

Doncs seguint amb la dèria italiana musical i la dèria prerafaelita de pintura, us deixo la lletra d'una cançó de Fabrizio de André que va cantar ahir Battiato i un quadre de Waterhouse que trobo adients al meu estat d'ànim d'ara mateix mateix.

Amore che vieni, amore che vai

Quei giorni perduti a rincorrere il vento
A chiederci un bacio e volerne altri cento
Un giorno qualunque li ricorderai
Amore che fuggi da me tornerai
Un giorno qualunque li ricorderai
Amore che fuggi da me tornerai
E tu che con gli occhi di un altro colore
Mi dici le stesse parole d'amore
Fra un mese fra un anno scordate le avrai
Amore che vieni da me fuggirai
Tra un mese tra un anno scordate le avrai
Amore che vieni da me fuggirai
Venuto dal sole o da spiagge gelate
Perduto in novembre o col vento d'estate
Io t'ho amato sempre non t'ho amato mai
Amore che vieni amore che vai
Io t'ho amato sempre non t'ho amato mai
Amore che vieni amore che vai.