i'm a spacewoman flying high

Per què, gòtic avall, el cansament s'escola per les cames i cau rodolant a terra, desapareix entre les rajoles i és engolit sense pietat per les clavegueres? Per què l'olor dels plàtans de l'eixample fa que caminis empentada en una direcció concreta, oh mestre zazen, i caiguin a les teves mans teles japoneses, pastissets àrabs, coca de sant jaume, fideus xinesos, un sakuraba kukicha, george sand, carmen laforet, haruki murakami i elizabeth gaskell? Quina amistat no supera una dècada enmig del paradís de la terra natal? Això és la fortuna i, sí, és cert, de vegades cal airejar-se uns anys perquè les retrobades facin bon gust i tinguin aquell caliu sincer del que és estar de debò a casa.

londres

no he estat mai a Londres però, coi!, com si hi fos... o és que sóc l'única que té la sensació de clima londinenc aquest final d'any?
final d'any que si comença malament...
acabarà de meravella. us ho asseguro.
l'aiguat, tempesta, diluvi, el que fos que ens va caure al damunt mentre Ell i jo corríem cap al TNC per veure Aloma, el dia de sant Esteve, ha estat la causa de la nostra grip de cap d'any. després de tres dies en una mena de coma físic i mental, incapaços de dir res més que paracetamol o caldo, sembla que anem tornant a la normalitat de l'any nou.
m'he quedat sense un post final de bons propòsits o de lectura preferida o alguna cosa nostàlgica i melancòlica del meu estil. però prometo alguna mena de qüestionari proust breu en la meva recuperació total. i també una mica d'Aloma i de dos llibres que he llegit aquestes festes (un de la Magda Szabó i l'altre del Vikram Seth).
ara per ara, us deixo amb una cançó que m'ha agradat força i que inaugura un any més passejant.