Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jack johnson. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jack johnson. Mostrar tots els missatges

els quaranta són meus

per molts molts anys (we don't wear any wings...)

I've got an angel
She doesn't wear any wings
She wears a heart that could melt my own
She wears a smile that could make me want to sing

She gives me presents
With her presence alone
She gives me everything i could wish for
She gives me kisses on the lips just for coming home

She can make angels
I've seen it with my own eyes
You got to be careful when you you've got good love
'cause them angels will just keep on multiplying

But you're so busy changing the world
Just one smile and you could change all of mine
We share the same soul
Oh oh oh ohh

We share the same soul
Oh oh oh ohh
We share the same soul
Oh oh oh ohh
Oh oh oh ohh
Mmm mmm mmm mmm

els galls




Mal día... dolores terribles, etcétera, y debilidad. No pude hacer nada. La debilidad no era sólo física. Debo curar mi Yo antes de poder sanar... He de hacerlo sola y ahora mismo. Es la raíz de mi incapacidad de mejorar. No controlo mi mente. He aquí la gentil alondra harta de descanso, qué insoportable sería morir, dejar recortes, fragmentos, nada verdadero terminado.
(...)
Mi vecino de habitación tiene la misma queja. Cuando por la noche me despierto, lo oigo darse vueltas. Y entonces tose. Sigue en silencio y toso yo. Y él vuelve a toser. Y así sigue largo rato. Hasta que me da la sensación de que somos como dos gallos llamándose uno al otro en un falso amanecer.

Katherine Mansfield (diari)

mira el que has fet...

els qui passegeu per aquí sabeu que m'encanta estirar fils. jo crec que tot està connectat amb tot, digueu-li ales de papallona, destí, casualitats o, senzillament, el món és un panyuel. però passa que vas tirant i tirant i arribes a tants llocs...
amb això de la mudança recuperava aquest matí vells cedés, cedés importants d'aquells que m'han acompanyat en diferents travessies (per exemple, el common people dels pulp o el x&y del coldplay) i he anat a parar al Jack Johnson, al seu famós cedé groc amb un arbre molt gros dibuixat (better together).
i quan acabava d'escoltar del seu cedé de color blau (on and on) la cançó Cocoon, he posat una sèrie a la fox i ha sonat això:




Look what you've done, dels Jet, una cançó que ha fugit de mi durant temps i que sempre he tractat de tenir. i ara que la tinc, resulta que passa això altre:

Songs seemed similar to "Sexy Sadie" (the Beatles) include Australian rock group Jet's "Look What You've Done", which has similar (occasionally identical) lyrics and style to the song. Oasis lifts a remarkably similar intro on their b-side, "Sitting Here In Silence (On My Own)." Also, Jack Johnson's song, "Cocoon" (from the On and On album), is strikingly similar to this song and parts of the piano are similar to Radiohead's song "Karma Police", and the band has apparently acknowledged the similarity.

de manera que, per no embolicar més el fil que estic estirant, us deixo que escolteu també la del Jack Johnson i, finalment, la dels Beatles i jutgeu vosaltres mateixos. Segur que d'aquesta última ve tot. Almenys ve tota la música que m'agrada. I, total, no m'importa massa que s'assemblin. De fet, ho prefereixo. Perquè abans d'això, només el cànon de Pachelbel.

passeu un bon dia musical.





el que és dolent de la poesia és que anima a llegir més poesia
















diu el poeta novaiorquès Billy Collins al final del seu llibre Lo malo de la poesía y otros poemas, publicat a Bartleby.
A veure, jo tinc el Navegando a solas por la habitación, de DVD, també bilingüe anglès-espanyol com l'altre, però m'espera a l'Eixample. De manera que mentrestant mato la curiositat navegant per la xarxa i descobrint veritables perles d'un poeta apassionant. Amb sentències absolutament quotidianes, aconsegueix crear poesia de molta qualitat que et deixa, sense més, tocada. i, vinga, a donar-li voltes al perquè de tot! Sabeu? Em fa pensar en el Quim Monzó, el seu llenguatge familiar, les escenes casolanes, i la reflexió personal bruta treient el cap darrere de cada substantiu.
D'algun lloc he pispat això que us adjunto ara. Gaudi-ne, que en vindran més... No l'he trobada en anglès. Espero que sigui, almenys, una bona traducció de l'original.


Tú, lector

Me pregunto cómo te vas a sentir
cuando averigües
que escribí yo esto y no tú,

que fui yo el que se levantó pronto
para sentarse en la cocina
y mencionar con un bolígrafo

las ventanas empapadas de lluvia,
el papel pintado con dibujo de hiedra,
y el pez de colores dando vueltas en la pecera.

Venga, date la vuelta,
muérdete el labio y arranca la hoja,
pero, escucha —era tan sólo una cuestión de tiempo

antes de que uno de nosotros casualmente
percibiera las velas sin encender
y el reloj murmurando en la pared.

Encima, nada ocurrió esa mañana-
una canción en la radio,
el silbido de un coche que pasaba por la carretera-

y yo sólo pensando
en el salero y el pimentero
que estaban colocados juntos en un mantel individual.

Me preguntaba si se habían hecho amigos
después de todos estos años
o si aún eran desconocidos el uno para el otro

como tú y yo
que nos las arreglamos para ser conocidos y desconocidos
al mismo tiempo—

yo en esta mesa con peras en un frutero,
tú apoyándote por ahí en el quicio de una puerta
cerca de unas hortensias azules, leyendo esto.


coneixerà la renfe?

Jack Johnson i el seu Breakdown.

passeig de setembre





Cueja l'estiu i encara es pot passejar a la tarda per una platja mig plena escoltant Jack Johnson i menjant banana pancakes.



Portem a la bossa Better together, la nostra cançó

millor junts

aquesta és una poesia per escoltar

 

passejant barcelona