pour le monde

i ja ha passat un altre "any". final de l'estiu: les tardes s'escurcen, la humitat pren els matins, el despertador sona a les 6.30. obro la porta de casa i és plena de pols: cedés per terra, alguna pel·lícula que no he vist i llibres oberts, panxa amunt. un petit bonsai agafa espai damunt d'una prestatgeria nova de colors. serà aquest "l'any"? no ho sé. no ho penso. només tinc ganes d'agafar l'escombra, mocador al cap, neil finn a l'equip de música i recuperar el temps d'abandó.

em feien mal les cames de no passejar.

pour le monde

he imagines the world
as the angel ascending
like the ghost of a man
who is tied up to the chair.
and he tries to believe
that his life has a meaning
with his hand on his heart.

pour le monde
pas pour la guerre

and i wake up blind
like my dreams were too bright,
and i lost my reguard
for the good things that i had
and the radio was sad,
when you listen for good.

in a hope that comes to nothing
cos' the liars moved in,
and they believe their own dark medicine...

they act so nonchalant
but he is not a dog.
perform for you in the stadium,
for the world not for the war.
and he won't hesitate
though it might lead to heartache
in the nightclub indigo,
for the world not for the war.

pour le monde
pas pour la guerre

when you listen for good...

in a hope that comes to nothing
cos' the liars have moved in,
and they brew their own dark medicine
believing it's good.
behind their jaded eyes a dilemma:
he's the best that you ever had,
he's so low you'll never know.

crowded house

it brings me relief

la banda sonora (i escrita!) de la meva vida es diu Crowded House. Una autèntica obra poètica cantada.



Nails on my feet

My life is a house
you crawl through the window
slip across the floor and into the reception room
you enter the place of endless persuasion
like a knock on the door
when there's ten or more things to do
Who is that calling?
you my companion
run to the water on a burning beach
and it brings me relief

Pass through the walls
to find my intentions
circle 'round in a strange, hypnotic state
I look into space
there is no connection
a million points of light
and a conversation I can't face

Cast me off one day
to lose my inhibition
sit like a lap dog on a matron's knee
wear the nails on your feet

I woke up the house
stumbled in sideways
the lights went on and everybody screamed "Surprise!"
the savage review
it left me gasping
but it warms my heart to see that you can do it too

Total surrender
your touch is so tender
your skin is like water on a burning beach
and it brings me relief

Like a night in your mind
it brings me relief
in the back door
under the stars
and the scenery is my floor
in the back room
under the stars
and the scenery is my floor



Neil Finn i jo. 24 de juny 2010. Razzmatazz, Barcelona.
Felicitat.

twice if you're lucky

a mesura que vaig creixent, augmenta amb mi la intensitat de les fòbies. la por que implosiona dins d'una persona introvertida causa amb certesa una gran quantitat de tsunamis creatius que, malgrat tot, s'empassen i van a parar a les vísceres. de què serveix, doncs, anar superant fòbies? cada passa és un poema menys coll avall, cada batec accelerat una idea pel desguàs. els nervis i la inconsistència, anem aprimant la carn i, amb ella, totes les paraules desendreçades amb melodia que no hauran de repercutir.

per primera vegada, i malgrat la tremolor de les mans, la mantega de les cames, he cantat a ple pulmó, com un canari i amb la veu fent ziga-zagues, una cançó repetitiva i nova en el meu cotxe acabat de sortir del forn. cala't, si vols. brunzeix, si vols. rellisca, protesta, enganxa't. fes el que vulguis, jo entraré en estat d'on, i cantaré you will love this one i em taparé les orelles, el camí es farà planer, i la meva vida es buidarà de poesia.

Twice if you're lucky

Breathe it out,
I can hear you now
you think reality's shut you down
And you're locked away
where you can't get out
spent a while on your back

But you know what it means to me babe
in the course of a history hey
it all makes sense to me somehow
And it's not what it used to be no
we're suddenly free to let go
and look what's happening now

You will love this one
you will love this one
and if we create something magical honey
there are times that come
these are times that come
only once in your life
and twice like mine

Do you wish to love
can you give enough
use your saving graces
in the heavy light
when the sky falls down
you can pray all you like

But you know what it means to me babe
in the course of a history hey
it all makes sense to me somehow
it's a course in philosophy yeah
what is life is it just a dream no!
the perfect mystery but somehow I know

You will love this one
you will love this one
and if we create something magical honey
there are times that come
these are times that come
only once in your life
or twice if you're lucky

And if the chance it comes round another time
you risk it all, you take the fall for what you like
And sure enough before your love has taken flight
you make a revelation. You will love this one

You will love this one
you will love this one
dream in my head something magical honey
there are times that come
these are times that come
only once in your life
or twice if you're lucky

Crowded House

que demà tot continuï bé, sisplau

només alçar les parpelles, el primer gest és al maluc. mentre s'espolsa la son, l'únic que li preocupa és si sent dolor. afina tots els sentits. no respira ni una mosca. potser un cotxe que passa sis pisos avall. el barri està tranquil i fa olor de matinada. gràcies, avui tampoc fa gaire mal.

Kistner, l'any 1975, va descriure el perfil psicològic de la dona amb endometriosi com a angoixada, intel·ligent, hiperactiva, egocèntrica i proteccionista. Vés a saber en què es basava aquest bon home.

lost island

atureu-me el temps
i deixeu que faci figa aquesta ona
que llepa els meus dits.
m'he llevat en una illa
amb els cabells estesos al cel.
ara no puc
no puc sortir-ne i les passes
claven cercles a la consciència.
em trobo sola.
atureu-me el temps,
que sàpiga arribar
al punt més tendre de la capçada.




Vampires wait to dance on my grave
Lawyers that gather around a disaster
Step on the gas, our glorious past
Is catching up with us and on the horizon

You can almost make out
The shape of a mouth
In the billowing clouds
Where the lost island is found

Child on my lap, taking a nap
Knowing that nothing can ever be stolen
And you paint the jug, paint it with love
As if you were the one girl who needed reminding

You can almost make out
The shape of a mouth
Where the rocks begin
Thats where the lost island is

Oh wonder why
Some wait for the signs
But you'll always be my girl
Sun diving off
Like birds from the rocks
You'll always be my girl

You can almost make out
The shape of a mouth
And the contours of Earth
And I promise you one day I will return

Crowded House

t'enviarem a sant boi

De petita, a casa meva, quan no et portaves bé t'amenaçaven de dur-te a Sant Boi, on hi va haver un important manicomi, o més finament, un important institut frenopàtic.
Si reviso part dels meus ídols, per anomenar-los d'alguna manera, de la meva edat adulta, la majoria paren "bojos" o són considerats "malalts mentals". Fixem-nos, per exemple, en els casos alarmants de magnífiques escriptores, de les quals he parlat en aquest bloc, com ara Sylvia Plath o Janet Frame, injustament tractades com a boges.

Per acabar-ho d'adobar, ahir també van decidir tancar en el psiquiàtric el meu doctor preferit (de ficció, s'entén, perquè en primer lloc hi ha el doctor Gilabert...). La cinquena temporada de House s'acaba amb el doctor ingressat en un manicomi i, com ja anunciaven en el capítol anterior, disposat a sotmetre's a cures d'electroxoc per la seva addicció als medicaments, que l'ha portat sense remei a tenir al·lucinacions.

Bé, no cal dir que considero absolutament injust el que s'ha fet amb aquest geni. Novament se'ns mostra que la millor solució davant de ments que raonen d'una manera diferent que les de les persones normals i corrents, és anul·lar-les. Posa-li un cervell mig mort a un geni boig, i mantindràs a ratlla un ésser potencialment perillós per a la societat. Era necessari tancar el doctor House en un manicomi?
Anem més enllà: calia resumir el caràcter extraordinàriament desagradable però genial d'aquest personatge com el d'un boig que és incapaç de sobreviure en el seu medi? Una persona que, un cop perd el control del seu do, es converteix en algú altament rebutjable a qui cal tractar perquè està com un llum? Una vegada més, les persones diferents no encaixen en la societat.
Segurament no hauria estat un final espectacular, però hagués preferit un doctor House enamorat, o un doctor House que s'agafa una excedència per anar-se'n a una illa paradisíaca uns mesos. Però no pas un doctor House tancat en una gàbia, una campana de vidre, tractat com un dement, sotmès a teràpies que acabaran per reduir-lo a l'absurditat del qui no sap res ni vol saber-ho. Si seguim la trajectòria d'altres genis maltractats, sabrem que la destinació final del meu ídol, quan prengui consciència de la seva anul·lació, és el suïcidi.


"La doctora Nolan m’havia dit, amb tota franquesa, que molta gent em tractaria amb mà enguantada, i que fins i tot m’evitarien, com si fos una leprosa amb campaneta i tot. La cara de la meva mare se m’apareixia, com una pàl·lida lluna plena de retrets, durant la seva darrera i primera visita a la clínica després del meu vintè aniversari. Una filla en un manicomi! Jo li ho havia fet, allò. De tota manera, era obvi que havia decidit perdonar-me.
- Ens hi tornarem a posar allà on ho vam deixar, Esther -m’havia dit, amb la seva dolça rialleta de màrtir-. Farem veure que tot això ha estat un malson.
Un malson.
Per a la persona de la campana de vidre, deturada i buida com un nadó mort, el mateix món és un mal somni."

Sylvia Plath, La campana de vidre

meteorits arreu

en el jardí que he inventat per a un ocell amb un bec molt gros, omplo d'éssers imaginaris les pàgines d'aquest diari. és quan estic trista que els animals em parlen. i recordo una cançó de Crowded House:

I have all I want is that simple enough,
there's a whole lot more I'm thinking of.
Every night about six o'clock
the birds come back to the palm to talk.
They talk to me, birds talk to me
if I go down on my knees.
I will run for shelter
endless summer lift the curse.
It feels like nothing matters
in our private universe...

després, ajeguda damunt dels llençols arrugats, allargo la mà a la coincidència dels mots recitats. t'he buscat darrere de la porta i he vist la teva mirada pendent de la meva. aleshores em parla Gioconda Belli:

Te quiero como gata boca arriba,
panza arriba te quiero,
maullando a través de tu mirada,
de este amor-jaula
violento,
lleno de zarpazos
como una noche de luna
y dos gatos enamorados
discutiendo su amor en los tejados,
amándose a gritos y llantos,
a maldiciones, lagrimas y sonrisas
(de esas que hacen temblar el cuerpo de alegría)

són dies de dispersió i de trobar bocinets de poesia en cada cantonada. una estona de mirar el cel, buit, i coincidir en uns versos. aleshores cau la nit en una terrassa a la ciutat, que s'ha convertit en una bonica coincidència de colors, entrem al cine i amaguem el cotxe entre l'arbreda.

(P.s. I love you és una pel·lícula tendra que fa plorar moltíssim. Sí, segurament és un altre producte al gust creat des dels Estats Units per fer-nos commoure, però és que és de veritat que commou, i els actors i les actrius estan fabulosos -feu una ullada al repartiment, val la pena.

En una època de cine avorrit, i això val tant per al de qualitat com per al de patxanga visual, en què m'estimo més quedar-me a casa llegint blocs, aquesta pel·lícula converteix una estona de cap de setmana xafogós en un dolcet salt d'aigua).

un dia, fa dos anys, estirada damunt del llit, sola a la capseta blanca, vaig sentir que em desdoblava. va ser una sensació física, d'expulsió, com si alguna cosa que tingués profundament enganxada a l'ànima se n'hagués anat per sempre. i em vaig adonar que la solitud era allò: per fi, cara a cara amb mi mateixa, buida de res més. com si el rellotge de la vida s'hagués aturat. una llarga respiració de tristesa. la necessitat, des d'aleshores, de buscar-me el fons per conèixer-me i deixar de reflectir-me en altres persones.

de vegades és feixuc viure. d'altres, puja la sal als llavis, tanques els ulls, i dius

endavant.

Mr. Darcy: So, what do you recommend to encourage affection?

Lizzy: Dancing. Even if one's partner is barely tolerable.

quines penques (o, on punyetes està el doctor house?)!

Ja no estic malalta (cara d'ignorància supina).

Avui ha estat el darrer cop que poso un peu en cap consulta mèdica pel tema dels dolors. Després de dos anys, ja n'estic fins al capdamunt.

Fins al capdamunt de diagnòstics diferents i equivocats. Fins al capdamunt de la falta d'escrúpols. Fins al capdamunt de les cares agres sense expressió (cara de peix bullit nena-quina-nosa-que-fas). Fins al capdamunt de repetir la mateixa cançoneta. Fins al capdamunt de sales d'espera. Fins al capdamunt de «les dones amb trenta anys que no han tingut fills tenen dolors». Fins al capdamunt de prendre medicaments inútils. Fins al capdamunt del mal humor.
Fins al capdamunt de ginecòlegs, digestius, homeòpates, osteòpates, reflexòlegs, psicòlegs...

Ja no estic malalta. Tatxan. Perquè m'he cansat d'estar malalta.
Crec que, com a mínim, un somriure hauria valgut la pena.
Però, francament, de vegades tot aquest maremàgnum és pitjor.
De manera que, no pateixin. Ja no estic malalta.

Repeteixo: tatxan!

I que continuï la funció.

Diu el Rod Stewart, versionant el Bob Seger, Everytime they were sure they had you caught, you were quicker than they thought, you'd just turn your back and walk. I ara mateix m'ho aplico i, a otra cosa mariposa.
I quin goig que faig.

(cara de circumstàncies).

passeig d'octubre

Madrid i Barcelona van vibrar amb els dos concerts espectaculars dels Crowded House, quinze anys després (com hem crescut!).

Gràcies a Dani, Elena i Ivan per les fotos. Kiaora!

la cançó més bonica

a Paul Hester

com que trigarem uns dies a poder escriure amb comoditat, i com que no volem tancar la paradeta, us deixem tot un seguit de vídeos perquè us aneu entretenint.
Comencem amb el darrer senzill dels Crowded House: She called up.

KIAORA

La Riviera, Madrid, 30 setembre

Razzmatazz, Barcelona, 1 d'octubre

fotos amb Neil Finn després dels concerts de Crowded House

ens veiem a Madrid i Barcelona

Tell me all the things you would change
I don't pretend to know what you want
when you come around and spin my top
time and again, time and again.
No fire where I lit my spark
I am not afraid of the dark.
Where your words devour my heart
and put me to shame, put me to shame...

When your seven worlds collide
whenever I'm by your side
the dust from a distant sun
will shower over everyone

Still so young to travel so far
old enough to know who you are
wise enough to carry the scars
without any blame, there's no one to blame.
It's easy to forget what you learned
waiting for the thrill to return
feeling your desire burn
and drawn to the flame.

the dust from a distant sun
will shower over everyone

And I'm lying on the table
washed out in a flood
like a Christian fearing vengeance from above

I don't pretend to know what you want
but I offer love...

Seven worlds will collide
whenever I'm by your side
the dust from a distant sun
will shower over everyone.

passeig de juliol

"Time on earth" és el resultat de la reunificació de Crowded House. El disc surt a la venda el dia 3 de juliol i seran de concert a Barcelona el dia 1 d'octubre.

time on earth

El nou CD de Crowded House estarà ja a la venda pel meu aniversari. Coincidència? :D
Això és un esdeveniment.