l'aire glaçat damunt del sol dispara la caiguda de les darreres paraules que l'olor de l'hivern no deixa abandonar. admiro carmen consoli (el diari espanyol El País va publicar-ne aquesta declaració: "Tuve un novio español y estaba convencida de que con él había aprendido castellano, pero no, ¡resulta que lo que sé es catalán!").
Sud est
Quella domenica mattina una brezza malinconica Soffiava dal mare Il pensiero di odissee lontane Viaggiatori in cerca di emozioni forti a cui approdare.
Sopravviverò al tumulto delle tue parole A Sud est, ai margini del buio incede il sole Ed aspetterò la sera agghindata di brillanti Verresti a guardare le stelle.
Spiegami in fondo che senso ha Aspettare l’estate per poi Rimpiangere il freddo dell’inverno Dove il cielo è più terso Il sapore dell’inverno.
Quella domenica mattina accettavo senza accorgermi un invito al dolore, un tripudio di onde anomale agitava l’orizzonte. Non avevo che me stessa e una ridente imbarcazione Sopravviverò al tumulto delle tue parole, sopravviverò.
Spiegami in fondo che senso ha Aspettare l’estate per poi rimpiangere Il freddo dell’inverno E gli odori che non risvegliano i sensi e le anguste giornate sempre brevi Che senso ha ostinarsi a reprimere un desiderio e Lasciarlo alla porta fingendo l’assenza Ed ancora una volta non saper dire basta.
Quella domenica mattina accettavo senza accorgermi un invito al dolore.
he somiat que caminava per uns carrers a la vora de l'aigua. les cases eren del color de les galtes tímides i no en reconeixia el posat. queia el vespre i hi havia vaixells de vela als canals. la gent, a les terrasses, parlava una llengua dolça.
em crida l'atenció que quan els sentits estan a flor de pell i són capaços de reconèixer el més mínim moviment de les coses quotidianes, es desperti el poder de recordar allò que, aparentment, no coneixem. quan he estat jo a Sirmione?
gràcies, Monique, per posar-me sobre la pista d'aquest misteri...
Carmen Consoli va arribar a través del mp3 viatge amunt viatge avall de l'euromed fa any i mig. És la manera més senzilla de copsar la particularitat de la seva veu i els jocs de mastegar paraules: les lletres enlluernen. Després, un CD indispensable amb cançons com ara Autunno dolciastro, L'ultimo bacio, L'eccezione, Quello che sento, Posso essere felice, Confusa e felice, Orfeo, Parole di burro... Si aneu de viatge, que us faci companyia (i canteu alhora allò de: è lo stato di necessità, euforia ormonale congenita, questo è un caso di estrema emergenza, dionisiaca tendenza ad eccedere).
escolta carmen consoli mentre s'arrecera al despatx de barcelona després surt a estirar les cames i estrena les mitges marrons amb forats compra floretes de llum al carrer no s'està malament la gent també passeja i penja de la butxaca l'mp3 fa olor d'oli de les xurreries i se li fa estrany estar bé els cabells segueixen humits i s'enreden malament entre les pilotetes de la llana de l'abric et penses sola i potser no ho estàs tant i aleshores anar enrere li provoca desànim i anar endavant, una por molt profunda el que hi ha, hi és brucia sul viso come gocce di limone el que hi ha, és l'únic que té, els peus l'empenten arriba a una paradeta amb un llençol verd menta i el dia s'arregla i surt el sol potser li ve de gust obrir la bitlletera i pagar aquell regal se'l dóna, i no sap per què, però se l'emporta, enganxat al pit amb una agulleta rodona, brillant i què en farà? què? on anirà? el que hi ha, hi és, on anirà? amagat en una maleta, s'esperarà perquè el trenqui a terra i hi balli descalça l'escampi davant d'una cervesa embolicat en paper de color morat
.jpg)
