a la Rue de Grenelle

"-¿Per què les escombraries oloren fins al pati?
Que en Bernard Grelier i l'hereva d'una antiga família de la Banca puguin inquietar-se per les mateixes coses trivials i ignorar tots dos que el verb olorar és transititu llança una nova llum sobre la humanitat." (pàg. 60)

"També m'adono que en Chabrot s'expressa d'una manera que m'encanta -¿que podria, vostè, acomiadar els visitants enfadosos?- i això em pertorba. Aquesta educació antiquada m'encanta. Sóc esclava de la gramàtica, penso, hauria hagut d'anomenar el meu gat Grevisse. Aquest tipus em fa posar malalta, però la seva llengua és una meravella." (pàg. 70)

"-El Mestre s'està morint -em diu sense que pugui determinar quanta ironia barreja en la repetició del lament d'en Chabrot-. No està ocupada, ¿nosaltres prendríem ara el te?

Aquesta desimboltura en la concordança dels temps, aquest ús del condicional en forma interrogativa sense inversió del subjecte, aquesta llibertat que es pren la Manuela amb la sintaxi perquè ella no és més que una pobra portuguesa obligada a la llengua de l'exili, tenen el mateix perfum d'antic que les fórmules estudiades d'en Chabrot." (pàg. 74)

(i per què dins del llibre L'elegància de l'eriçó la portera és la senyora Michel i a la contracoberta és la senyora Michèle?)