de clubs de lectura i sessions de teràpia

Quan em compro un llibre, el primer que faig és anotar-hi la data del dia en què l'he comprat. Això és un costum que, malauradament, aplico no fa gaire, però que ara m'ajuda a tenir una idea més clara de les lectures que he fet (menteixo, de les lectures que he volgut fer en el moment de comprar-les, que algun cop no s'han dut a terme fins a uns mesos després). M'agrada controlar la dieta de lectures que faig perquè els meus impulsos lectors obeeixen, en primer lloc tot i que no sempre, a estats d'ànim.

Miro la data escrita al primer full de El club de lectura Jane Austen, de la Karen Joy Fowler, i és l'octubre del 2006. Si deixem mes i mig de marge entre el moment de la compra i la lectura real del llibre, en aquella època estava assistint a un taller força interessant sobre habilitats socials (parlar en públic, aprendre a dir no, expressar sentiments...). Tot i que potser no sembla que hi hagi cap relació, jo n'hi trobo, i molta.

Durant aquell temps ens reuníem un cop a la setmana una colla de gent desconeguda, de diferents edats, estils de vida, creences, estatus socials, inquietuds, etc., per a parlar i compartir experiències amb un punt en comú: els problemes de relació amb els altres en determinades situacions. Va ser molt fructífer per a mi a l'hora de conèixer aquestes persones, de veure com interpretava cadascú el que estava patint, com ho desenvolupava i com ho acabava expressant. I sempre hi havia punts diversos que, en lloc d'allunyar, creaven un ambient enriquidor.

Els clubs de lectura, dels quals he sentit molt a parlar en el postgrau que vaig acabar ahir a la tarda, sempre m'han semblat una idea magnífica. Igual que amb les habilitats, agafes una colla de gent desconeguda, amb vides diferents i desitjos oposats, els dónes una sola cosa en comú, en aquest cas un llibre, i apa, els deixes parlar i parlar i parlar. Segurament extreuran conclusions ben allunyades, segons l'experìència o vivències de cadascú, i d'altres molt properes tot i viure en dos pols. El que és segur, però, és que serà enriquidor i el lector únic i solitari es convertirà en un cor de veus: hi ha poques coses tan plaents com parlar d'un llibre amb altra gent, de verbalitzar un succés que passa dins, que és silenciós.

El llibre de la Karen Joy Fowler tracta sobre una colla de gent molt diferent que es reuneix per parlar de les novel·les de la Jane Austen. És clar, jo sóc una admiradora sense remei de tots i cadascun dels llibres d'aquesta escriptora del XIX, i el llibre en qüestió es va convertir en un caramel difícil de rebutjar. La idea em va semblar molt bona (posar en boca de cada personatge un llibre diferent, que pogués entrar en relació amb la seva personalitat o situació personal), però he de dir que tot i que la lectura és amena, el vaig passar en aquell moment sense pena ni glòria. Més aviat m'envaïa la sensació real, a causa del taller d'habilitats, d'estar participant jo mateixa en un club de lectura sense llibre i vaig començar a imaginar la possibilitat de fer-ne algun de debò que tingués més molla que el de la Fowler.

Sigui com sigui, he retornat a aquesta lectura perquè s'acaba d'estrenar una pel·lícula basada en El club de lectura Jane Austen. Amb el títol en castellà "Conociendo a Jane Austen" (?), ja la teniu als cinemes. Jo, si puc, l'aniré a veure aquesta setmana i ja us en faré cinc cèntims.

Per acabar, només dos apunts: en primer lloc, existeix realment una mena de club de lectura de la Jane Austen, i és un grup de correu en espanyol on es fan interpretacions de llibres, lectures en veu alta de fragments, resums, debats, etc. Si us interessa apuntar-vos-hi, cliqueu aquí. En segon lloc, com que compartir literatura també és compartir fragments de vida, una amiga i jo tenim en ment crear en breu un club de lectura a València per tots aquells que tingueu ganes de participar-hi. Ella ja ha provat l'experiència amb alguns dels seus alumnes i se n'ha sentit molt satisfeta.

El club de lectura Jane Austen, Karen Joy Fowler, El Aleph