amb el cap en una altra banda

davant d'un quadre a la meva alçada -un coll torçat, una mirada perduda- em pregunto per a què serveix la intuïció.
em mires i ens mirem, totes dues fem ulls d'ametlla i jo ja m'he ficat en els teus colors i tu has fet un salt a la vida real.
no hauria volgut que sentissis el que jo sento, però ara, nua davant les conseqüències, em pregues tornar a la tela.
vaig prenent fragments d'altres coses, i així augmenta la inestabilitat.
m'imagino que no sóc res més que els traços excitats d'un pintor que m'imagina.
ja tornem de Madrid (exposició de Modigliani al Thyssen, de Picasso al Reina Sofia).
 

passejant barcelona