when the hunger's gone

estic recuperant velles cançons de fa any i mig, dos anys, que tenia amagades al meu portàtil i que era incapaç d'escoltar (envà d'orella).
entre elles la d'Anthony and the Johnsons que vaig penjar el dia 12(Hope there's someone, de la pel·li "La vida secreta de las palabras", increïble), L'ultimo baccio (de la Consoli), qualsevol del Parachutes de Coldplay (des del concert de novembre del 2005 a BCN, impossible), el Damien Rice (si "The blower's daughter" impressionava, el "5 crimes" et deixava mut), i, al fons fons del calaix, aquesta.
recuperada quan ja ni me'n recordava, esbrino que forma part de la BSO de la pel·li de la Bridget Jones (nefasta, d'altra banda, res a veure a com vaig riure amb el llibre fa anys, quan el va comprar mon pare, que jo encara vivia a BCN).
bé, sense més, "I eat dinner", una tristíssima preciositat del magnífic Ruffus i la Dido. jo no en diré res, jutgeu vosaltres, anònims lectors i no tant.