passeig de novembre

A les novel·les de Sándor Márai no hi ha acció, ni sobresalts.

A les seves novel·les hi ha un ús quasi plàstic del llenguatge on tot el que s'explica parteix sempre del passat i no té solució, però ens atrapa sense remei, ens fa caure mot rere mot en el misteri del que s'amaga entre línies.

Tots els personatges necessiten, d'una manera o d'una altra, tancar un capítol.

Molt i molt recomanables L'última trobada, L'herència d'Eszter i La dona justa (tots tres en català a 62).