tinuviel

el passadís fosc
que ha deixat a frec de camí
es buida de pedres.
ella hi camina,
prudent,
però la foscor la calla.
a on van a parar els esvorancs
on s'esfondren les cames,
flonges,
de la sensació d'estranyesa?
van cap a una formiga de llum,
més ben dit,
un estel.
ella hi penetra, conscient,
i aleshores el món
s'encén de cop i volta.