quatre mesos

les nits de pluja repiquen amb força
als vidres de l'habitació
del pis petit a Campanar.
sembla que volen entrar tant sí com no
dins els nostres llençols
colar-se arran de pell
i amarar-nos de nocturnitat.
la pluja ha deixat foradets de llum
escolant-se al finestró.
enganxem els ulls tu en dos, jo en dos
i mirem el futur.
t'allargo la mà i tu em prens el genoll.