Mickey Mouse no ha sigut mai rata de la meva devoció. Sempre l'he trobat ensopidament correcte, amb unes orelles impossibles, i vestit com el senyor més avorrit del món...
Afortunadament, el món dels rosegadors ha vist ampliada la nòmina de ratolins famosos i, per fi, interessants.
L'un em va arribar des del dvd i és cuiner, es diu Ratatouille i he decidit posar-lo de model de ratolí fotogènic.
El segon, amb qui encara m'estic acabant de conèixer, es diu Firmin, i, ara per ara, m'està enamorant. Primer, perquè només encetar-lo m'ha dut al dejà vú d'un moment de la meva infantesa en què no fer res em portava a mastegar paper de tant en tant. I segon, perquè les seves pàgines són enriquidores però sobretot tendres, molt tendres: aquest ratolí és un clàssic lector introvertit que defuig la realitat i que pensa que aquesta bibliobulímia (com ell l'anomena) no pot ser res més que un do, alguna cosa del fat. Encara sóc, com aquell que diu, a l'etapa primerenca de la seva biografia.
Per acabar, no podia deixar de picar l'ullet a la fantàstica classe que Margarida Prats ens ha oferit aquest matí al postgrau, farcideta de poemes, llibres, lectures en veu alta i molts jocs i molta rima, i penjar uns versos de Miquel Desclot sobre un alter ego de la rateta que escombrava l'escaleta.
Rata d'escala
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
Hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
Miquel Desclot
*la frase de l'encapçalament és de Firmin
Afortunadament, el món dels rosegadors ha vist ampliada la nòmina de ratolins famosos i, per fi, interessants.
L'un em va arribar des del dvd i és cuiner, es diu Ratatouille i he decidit posar-lo de model de ratolí fotogènic.
El segon, amb qui encara m'estic acabant de conèixer, es diu Firmin, i, ara per ara, m'està enamorant. Primer, perquè només encetar-lo m'ha dut al dejà vú d'un moment de la meva infantesa en què no fer res em portava a mastegar paper de tant en tant. I segon, perquè les seves pàgines són enriquidores però sobretot tendres, molt tendres: aquest ratolí és un clàssic lector introvertit que defuig la realitat i que pensa que aquesta bibliobulímia (com ell l'anomena) no pot ser res més que un do, alguna cosa del fat. Encara sóc, com aquell que diu, a l'etapa primerenca de la seva biografia.
Per acabar, no podia deixar de picar l'ullet a la fantàstica classe que Margarida Prats ens ha oferit aquest matí al postgrau, farcideta de poemes, llibres, lectures en veu alta i molts jocs i molta rima, i penjar uns versos de Miquel Desclot sobre un alter ego de la rateta que escombrava l'escaleta.
Rata d'escala
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
Hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
Miquel Desclot
*la frase de l'encapçalament és de Firmin
.jpg)
1 caminants:
En Firmin és genial :)
Publica un comentari a l'entrada