passeig de desembre

Diu Katherine Mansfield, la magnífica contista, el següent:

«Malgrat els trenta anys, Berta Young tenia moments com aquest d'ara, en què hauria desitjat córrer en lloc de caminar; lliscar pel terra lluent de casa seva, marcant passos de dansa; fer una giragonsa; llençar alguna cosa enlaire per tornar-la a agafar, o quedar-se quieta i riure... simplement per res. Què pot fer una si, tot i tenir trenta anys, quan gira la cantonada del seu carrer la venç de sobte una sensació de felicitat..., de felicitat plena..., com si de cop i volta s'hagués empassat un tros brillant del sol crepuscular i aquest li cremés el pit, llençant una pluja de guspires per tot el cos? És que no pot haver-hi una forma de manifestar-ho sense semblar "borratxa o trastornada"?».