El temps bastirà la cendra de les hores.
I l'aljub de la memòria s'omplirà de veus.
Les fulles eixutes, amb cruixits de clams,
enlairaran estelades de pols groguíssima.
I sota una immensa set d'absències
un esclat de records habitarà l'estança.
Però l'instant imprevisible de vols
ha d'arrelar el gàlip encés del desig.
Terratrèmol d'albades, clausura dels sentits.
Convertiran els somnis en un boscam de llum
que amb la lividesa de la distància es perd.
I a cada pas hem d'acceptar que tot és efímer.
de Bri de vols
NO HI FALTEU!
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada