per què no puc amb l'església-catedral del mar?

A mi el llibre del Falcones se'm fa tan feixuc com a aquest pobre bastaix d'aquí sota el fet de carregar la punyetera pedra.

Per què? Doncs hi penso, hi penso, hi penso molt perquè encara no conec ningú que hagi intentat llegir-se'l i em digui que no pot, que és impossible, que no enganxa, que és evident, que és

unanovel·lamésdetantescoms'escriuenaraambelganxohistòric.

Ben al contrari, la gent no fa més que recomanar-me'l, dir-me com d'entusiasmats estan, que el compri, que el regali, que li doni l'oportunitat de llibre de la meva vida. I a mi se'm fa cara de boira, d'encongir espatlles i dir: "psé, bé, no sé, a fulanita també li ha agradat". Així evito les corresponents cares de sorpresa i el "coooooom, que no te l'has llegit?".

Els pilars de la terra em va agradar moltíssim. Però... el vaig llegir fa una pila d'anys, gairebé deu. Podria ser que ara tampoc me'l pogués llegir, després de tota la resta de llibres que dec haver engolit des d'aleshores? Bé, no l'esmento gratuïtament, sinó perquè es diu això que L'església-catedral del mar és una còpia a la barcelonina del llibre del Follet.

Hi rumio, de debò, m'hi deixo la son. Però no puc.

Jo no sóc de donar massa oportunitats als llibres que no aconsegueixen interessar-me o fer-me perdre la noció del temps. De fet, penso que donar massa oportunitats als llibres que no et diuen res suposa perdre un temps preciós per a aquells altres que tenen moltes coses per mostrar-te. L'església-catedral, però, va ser un regal. Vaig suportar-lo aproximadament fins a la pàgina 200. I prou.

Faig el possible per mostrar-me oberta al que m'expliquen sobre ell. Però el meu caparró només pot repetir-se un cop i un altre "quin avorriment, quin avorriment".

Passejo per la Gran Via, fins a la Ronda Universitat, plaça Catalunya, agafo el Portal de l'Àngel, el carrer del Bisbe, faig un Gòtic ràpid i surto a la Via Laietana. Argenteria avall vaig a petar a l'església de Santa Maria del Mar. Me la miro, sempre impressionada (és tan preciosa!) i li pregunto, en veu baixa: "A tu t'agrada el llibre?". I sembla que somriu, murri, un dels bastaixos de la porta.

Us recomano, si no teniu gens de ganes d'acabar-vos el llibre en qüestió, que sí que li doneu una oportunitat a la ruta literària que se'n fa pels carrers de Barcelona. En un cas com aquest, val més la pena passejar-se el llibre que no pas llegir-se'l. Au, queda dit.