quatre cotxes vermells seguits

No tenia ni idea de qui és Mark Haddon i potser no en torni a llegir cap llibre més, però el d'«El curiós incident del gos a mitjanit» m'ha deixat amb la boca ben oberta.
Es tracta d'un llibre narrat des del punt de vista d'un adolescent amb un trastorn psicòtic que ens mostra la vida tal com és, lliure de guarniments emocionals, sense empatia cap a res ni ningú i entenent-la en el sentit del que és empíricament comprensible, no pas en dobles sentits.
Vaja, la vida nua de sentimentalisme, on no té cabuda la comunicació no verbal (ni la verbal figurada, evidentment).
Tanmateix, no per això no arribem a sentir una connexió intensíssima amb Christopher, el protagonista. En tot moment m'ha resultat impossible deixar d'estar «de la seva part». Per què? No és pas un noi de qui s'hagi de sentir «llàstima». Al contrari, se'm representa com una persona ferma i conseqüent amb les seves creences (tot i que ell no comprendria aquest darrer terme), que segueix uns principis d'acord amb la lògica i que no entén fora dels esquemes del que és raonable i probable.
Christopher parteix de la investigació de l'assassinat d'un gos per a mostrar-nos, sense voler-ho, com tot allò que s'envolta de misteri és en realitat la vida quotidiana de tots nosaltres, les nostres pulsions, el caràcter, l'egoisme, la passió, la decepció, la ira, la culpabilitat; en resum, el que no té a veure amb un comportament net, lògic, concret i realista.
Avancem en una narració ràpida, plena d'incissions curioses, i anem aprofundint cada vegada més en la manera d'actuar del noi i ens impliquem en la seva actitud, arribant gairebé a rebutjar allò que pertany al lector no psicòtic, la realitat figurada plena d'esquitxos d'emocionalitat, de necessitat de voler i sentir-se volgut.
Pot semblar un llibre gairebé d'assaig psicològic, i no ho és en absolut. Es tracta d'una narració amb intriga que enganxa des del primer moment i que es pot llegir d'una tirada. Això sí, quan el vaig tancar, em va quedar la sensació agredolça que potser, al final, les coses es poden resoldre d'alguna manera, encara que no sigui la que més desitjaríem, i això tampoc és un final feliç.
Dins o fora de la lògica, vaig tenir ganes de plorar.

El curioso incidente del perro a medianoche, Mark Haddon, Salamandra