llegendes, contes, endevinalles...

Darrerament, els dissabtes vénen plens de sorpreses.

I mira que costa llevar-se; s'està tan bé al llitet després de tota la setmana amb el cap enfonsat en els llibres de text que ja van fent força, que han de sortir, que s'han d'acabar, l'angoixa de la temporada asfixiant... I a més a casa s'està calentet, l'esmorzar, el pijama, ell, els petits...

Però no, de pet al curset.

Avui teníem un pla alternatiu: a mig matí marxar de la sessió a trobar-nos amb la presentació del darrer llibre de Llorenç el contacontes a Abacus. Què ha passat? Doncs ha passat que ha vingut Joan Borja, de la Universitat d'Alacant, a fer-nos la classe d'avui sobre la literatura de tradició oral.

No em vull estendre, primer perquè val la pena que l'investigueu vosaltres mateixos i aconseguiu sentir-lo parlar en algun seminari, curs o ruta literària; segon per un fet derivat d'aquest: totes les floretes que li tiri no seran prou fidels a la realitat ja que és un excel·lent comunicador i transmissor d'amor i curiositat per les llegendes, mites i rondalles del nostre territori lingüístic (prengueu nota d'aquesta base de dades sobre rondallística en català). Si no us resulta possible trobar-lo, compreu-ne el llibre Llegendes del sud, a Bullent, i començareu a entendre per què trenta persones de diferents edats i professions s'han quedat quatre hores un dissabte de matí amb la boca i les orelles ben obertes escoltant-lo...

Quan s'ha acabat (no pas sense pena per part dels oients) aquesta barreja absolutament apassionant de rotllans, ausiàs march, sant jordis i roques amb forats, entre moltes altres coses, les entusiasmades editores de Baula Edelvives hem hagut de sortir esperonades cap a l'Abacus a veure si encara hi trobàvem el nostre contacontes.

L'acte ja havia acabat, però allà encara hi havia l'altre contacontes Vicent Cortés, la Rosa Serrano de Tàndem, l'Anna Ballester (increïble, ella ha arribat-aplegat abans que nosaltres a la llibreria, tot i que ha sortit després de la facultat, té el do de l'ubiquïtat aquesta dona? Sí, segur, perquè també me la vaig trobar fa dos dissabtes a Alfara del Patriarca escoltant el recital de poemes de Maria Carme Arnau pel grup poètic Argila de l'Aire), el Carles Cano i Llorenç el contacontes. Ha estat molt divertit perquè Carles Cano ens ha rellegit el poema que li ha dedicat a Llorenç per a la presentació del llibre, i després hem acabat amb un tornado d'intercanvi de signatures i llibres...

El matí ha tocat a la fi la mar de bé amb la compra d'un altre llibre molt i molt recomanable, Poesies amb suc, a la Galera, un recull de Miquel Desclot sobre poemes infantils. Amb això poso punt i final a aquest post tan ple de dades, noms, literatura i el convenciment ferm que matinar un dissabte sempre és una bona cosa.

Salut i lletres!