Lucca és el lloc més inesperat del meu primer viatge a la Toscana. Es tracta d'un poble emmurallat per passar-hi un temps ben llarg gaudint del turisme que més t'agradi: llargs passeigs per les muralles envoltades de verd, compres cares a les botigues del centre, rutes amb bicicleta per tot el poble, itinerari d'esglésies farcides de segles d'art, dinars o sopars banyats en Brunello de Montalcino...
Si algun cop viatgeu a la Toscana, no deixeu de passar, encara que només sigui un dia, a la bonica ciutat de Lucca.
A més a més, ella i jo vam ser de les visitants afortunades que vam gaudir d'un festival al poble dedicat al mestre Giacomo Puccini, nascut a Lucca. La nit del dia 11, després de sopar un rissoto, una lassanya i una panna cotta amb un bon vi negre de les vinyes de la Toscana, vam sortir a passejar i, a la plaça de l'amfiteatre, vam estar una bona estona escoltant breus peces de les òperes de Puccini. Un espectacle encantador ple de sons i imatges. La resta del poble també bullia de vida: les botigues obertes, els gelatti ben fresquets...
.jpg)
2 caminants:
Reina, com t´ho has fet????? la foto de la torre de san fredianao des de els jardins Pfanner, jo també la tinc!!!! Es la que més m´agrada! l´any passat les hortensies no estaven en flor, enguany crec que els jardins estàven encara més bonicos....o era la companyia, tu qué creus?
La companyia, indiscutiblement! Recordo a la perfecció la passejada pels jardins... Ai, Monique! Quin viatge més inoblidable!
hehehe, vam fer més fotos que un japonès davant de la sagrada família... A mi també m'encanta aquesta foto, és preciosa, capta detalls molt bonics. No passa res si una és la pitjor fotògrafa (no és el teu cas, però sí el meu), perquè tot el paisatge solet ja li dóna vida a la imatge.
Publica un comentari a l'entrada