de reformes

qui espera no sempre desespera...

un avís per navegants

com que el post anterior va quedar una mica melodramàtic, torno a "acomiadar-me", però d'una manera molt més poètica i sense dades específiques (perquè estic molt bé!).


La ceba

Altra cosa és una ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esverar-se.

En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
serà idèntica fins al final.

Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, una altra
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quarta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s'arranja i forma un cor.

La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l'Univers.
Ella mateixa d'aurèoles
per a la pròpia glòria s'embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s'ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.


Wislawa Szymborska

Traducció de Josep M. de Sagarra

escrivint d'amagat

després de saber que els plans que teníem Ell i jo s'han hagut d'aturar (temporalment) per culpa de la tornada inesperada de l'endometriosi, em ve de gust fer coses diferents, de començar un nou curs. porto deu dies de feina a casa, amb llibres de psicologia i novel·les per corregir, per acabar i per començar (totes meves! una novetat plena d'il·lusió, que ja tocava!).

d'altra banda, crec que al depasseig li toquen unes reformes i un parèntesi. això sí, aniré actualitzant a la dreta l'ESTIC LLEGINT, amb enllaços a altres pàgines que parlen de llibres molt recomanables.

bon viatge i ens veiem aviat!

diploma de lectura, cultura i literatura per a infants i joves

Aquest divendres s'acaba la inscripció per a un postgrau interessantíssim que vaig cursar fa dos anys i del qual vaig parlar en algun escrit d'aquest bloc. El dirigeix Gemma Lluch i aprofito per adjuntar-vos una carta seva que en parla. Animeu-vos-hi! Us asseguro que s'aprèn, es gaudeix i es coneix molta gent (mestres, professors, bibliotecaris, editors...).

Benvolguts i benvolgudes,

Divendres finalitza el període d'inscripció en el postgrau de la Universitat de València Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves organitzat per l'Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana de la Universitat de València.

És un títol de postgrau de la Universitat de València amb una durada de 10 crèdits ECTS.

És un curs pensat especialment per a la formació permanent dels ensenyants de l'educació infantil, primària i secundària.

Si voleu cap informació sobre la preinscripció podeu posar-vos en contacte amb l'Adeit (Telèfon: 963 262 600 o informacion@adeit.uv.es)

Atentament, Gemma Lluch

I aquí us adjunto l'enllaç.

jordi valls (ell que està ple de paraules)

Un poema del magnífic escriptor català Jordi Valls, dedicat a mon germà, a la pàgina del qual podeu llegir-ne més coses.

BETLEM

A l'Ivan Roig

Exposaren els morts al peu de l’església,
esquelets amb la boca desencaixada
arrenglerats com eixuts arbres sagrats.

Els van filmar per oferir l’agonia
d’una superstició antiga i misteriosa.

La guerra però, els va girar la garba
i l’esllavissada va esborrar-los tots,
un a un, sota munts de calç i vergonya.

Queda la imatge sinistra, el tabú
destruït d’un episodi perdut conscientment.

Però d’on ve la fosca satisfacció
del milicià que aixeca el puny amb el rostre
d’un Crist trencat a culatades de màuser?

Si això no va passar, què som a hores d’ara?

mirant el carrer

ara sec mirant el carrer. no és el meu lloc, però faig de guardiana. massa dies en silenci, però amb molts escrits començats. tinc pendents moltes coses, tot de castanyes calentes a la butxaca enmig de la calor pseudoestiuenca.

us recomano, com sempre, la lectura de l'Iris Murdoch i que aneu al cinema a veure Àgora. No us en puc dir més coses, hi ha altres blocs on en parlen millor o més extensament. ara mateix, jo estic reorganitzant tot el que ha esclatat, acostumant-me a la feina sense la senyora v., inquietant-me per la situació d'Ell, esperant amb il·lusió que l'operació cranc acabi bé. I, sobretot, estic estudiant i estic caminant, corrent, pedalant i nedant. Segurament hauria d'escriure més coses, però he de dir que em trobo de cine així.

no és pas un comiat de bloc, és que, de vegades, necessito hivernar.

ara un peu que s'alça,

de la nit estant

ha vingut la neu,

des del carrer he vist

com una dona franca

que trepitjaves

allò que reies

que destrossaves

el que escrivies.

no renuncio al sol.

però el cargol a la closca

s'estima.

ara un peu que s'alça,

surt el sol, es lleva.

la mandra de l'hivern

he fet presonera

la paraula.

el misteriós cas de la senyora v.

el món de l'edició en aquest país nostre i en aquest estat on ens trobem és un desastre absolut. la figura de l'editor, confosa i malentesa fins i tot pels del gremi, és un espècim difícil de trobar (hi ha pocs estudis que realment t'ensenyin a ser editor) i difícil de comprendre i de suportar pel mateix editor (sobretot si edites llibre de text). Per acabar-ho d'adobar, la situació de l'editor acostuma a ser precària. Els sous no són gaire engrescadors i la feina dura el que li interessa a una editorial, que sol ser durant una pujada de volum de publicacions, que dura un sospir. Això és especialment cridaner a les editorials de llibre de text. Sembla ser que l'editor és un personatge inventat que val per a una campanya, se'n torna a casa, se'l torna a reclamar, se'l torna a engegar, i així fins a l'infinit. Pocs editors compten amb contractes de llarga durada. Quan no hi ha feina, tothom al carrer. Això sí, l'any vinent, quan torna a haver-hi un paquet inacabable, contracten algú per fer més hores que un rellotge, encara que realment necessitin un equip de moltes persones més.

i no, els editors no som correctors. tot i que, tal i com està el panorama, l'editor fa un fum de feines en un temps rècord i se n'espera una pulcritud i una perfecció impecables: crear continguts, revisar continguts, traduir continguts, corregir continguts, buscar il·lustradors, triar fotografies, revisar dissenys, corregir maquetes, programar cursos, resoldre activitats, pressupostar feines, elaborar plans, cercar autors, fer propostes didàctiques, triar lectures...

aquesta matinada m'he despertat amb una mena d'aturada enmig de la panxa. tenia por. no sé què pot passar demà, ni d'aquí un mes, ni l'any vinent, només sé que jo sé fer això i que, si no... a on aniré a parar?

cicle de dramaturgues republicanes: mercè rodoreda

El proper dia 5 d'octubre s'inicia a València el cicle sobre DRAMATURGUES REPUBLICANES amb unes peces teatrals basades en els contes de Mercè Rodoreda següents:

Viure al dia
El parc de les Magnòlies
Orleans, 3 quilòmetres
En una nit obscura

Direcció: Rosanna Pastor
Actors i actrius: Juanfran Aznar, Vicente Genovés, Carol Linuesa, Silvia Rico, Rosanna Pastor.

5 OCTUBRE 2009. 19.30 h

Sede SGAE Carrer Blanqueries, 6

dilatat

on ha anat a espurnejar,
tan lluny,
a poc,
seguit.
el mal de cap que tot ho omple
olors,
fangs.
les mans quietes.
el món sembla una cortina.
l'aire, l'aire, passa'm l'aire.
m'ofego, he de caure.
tan lluny,
no atanso l'espurneig
si me'l regales,
si me'l portes,
seguit,
destrossat.
dilatada com un planeta.
tan lluny, seguit.
a poc a poc vaig anar perdent
les teves passes.
el fang.