a la Toscana, malgrat haver anat amunt i avall sense parar, reconec que he menjat molt bé. Era d'esperar, és clar. Potser ens ha faltat una mica més de coneixement enològic per acompanyar la manduca, però... no passa res! En el nostre idílic sopar luchesse de comiat del darrer dia, ens van recomanar un boníssim vi negre de la zona. Bé, que estava deliciós és indiscutible, i que vam riure a base de bé... Coses de la vinya italiana. Un dels efectes secundaris: anar a mirar sabates havent sopat, vora la mitjanit... 
I bé, no cal dir que he tastat la pizza a Lucca, que he gaudit dels gnocchi a Pisa, que m'ha enamorat el rissotto de la Toscana, que gairebé m'agafa un cobriment de plaer amb uns exquisits pici al ragú, a Florència, i que he saciat les meves ànsies de gelat cremós a tot arreu. Un deu per al de xocolata blanca!
.jpg)
5 caminants:
Per favor, eixes imatges, que és quasi l´hora de dinar!!!
Ai, i que bo que estava tot!!!
p-e-r-f-a-v-o-r-e
Molt bons apunts del viatge a la Toscana, he viatjat per la zona, però a Lucca no.
Molt bona galeria de dones escriptores.
La pasta, els gelats, el cafè, me´n vaig cap a Itàlia..., però m´hauré de conformar llegint Calvino, Ferrara i Giordano.
Imma
Allora, Elisabet, però quants escrits sobre la Toscana! ja veig que ha estat un viatge bellíssim. A Sicília un po 'di sole e di mare tampoc han anat gens malament... però com que no ho podria reduir a això ja faré algun post (només algun) sobre el viatget, jeje
ptns!
Imma, a això no li diria conformar-se...!!! Caram, caram! ;)))
Mirielle, ben retornada! Hehehee, malgrat la quantitat, són posts lleugerets... No sé si es nota que m'encanta Itàlia. Però, a més, li devia a una amiga. :D Espero llegir aviat els teus! Petonets
Publica un comentari a l'entrada