la toscana (i l'eco del Battistero)

a la piazza dei Miracoli, a Pisa, acabada de baixar de l'avió (en una mena d'estat d'embriaguesa provocat pel pànic a volar), em va sobtar un monument en concret: el Battistero.

ja m'havien advertit que la torre Pendente (el Campanile de la catedral) l'única gràcia que té, en comparació amb la resta del conjunt, és això, que és pendente, és a dir, que està torta.

És bonica, no es pot negar, però al costat del Battistero tot sembla més poqueta cosa... De tota manera, no us vull enganyar: la piazza sencera, amb tot el que conté, és meravellosa.

I torno al Battistero, que em despisto. Per fora, és una absoluta joia de la construcció. Començat l'any 1153, presenta a la part inferior les principals característiques de l’art romànic. En canvi, els gablets i pinacles que coronen els arcs principals de la primera planta són gòtics. Una cúpula amb forma de piràmide cobreix l’edifici que s’obre per quatre portades gòtiques esculpides.

A l'interior, crida l'atenció la sobrietat i el gran espai de l'edifici, i cal destacar-hi dues coses que em van encantar. La primera, la pila baptismal de Guido Bigarelli.

I la segona, el moment en què es tanquen totes les portes, no et deixen sortir ni fer soroll, i un senyor o senyora es posa a entonar melodiosament perquè tothom pugui gaudir del fabulós eco de l'indret. Una meravella absoluta.