el dia dels enamorats

Avui és sant Jordi. Un dels dies més bonics de l'any. És el dia de l'amor i de la lletra: ho he viscut des de petita. Poemes, llibres, parades de llibres, senyeres, roses de tots els colors i aromes, parelles que s'esperen a la sortida de qualsevol lloc, rambla amunt, rambla avall. La clàssica rosa del pare, que no se n'oblida mai. Els jocs florals de l'escola. L'olor de primavera als carrers. La calor. El xiuxiueig de tantes persones que surten a caminar. La ciutat plena a vessar. Quina enyorança de Catalunya, de Barcelona, de l'Eixample... El dia dels enamorats, però de debò. Com cap altre.

Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal