El bloc de J. M. Tibau m'ha portat a recordar una cançó preciosa que vaig sentir la primera vegada de boca de la Carla Bruni (la qual va fer un primer treball musical impecable i que recomano convençudíssima: regaleu el Quelqu'un m'a dit per sant Jordi!): Il cielo in una stanza.
Il cielo in una stanza és una cançó original de Gino Paoli (Sapore di sale o la que més m'agrada a mi, Senza fine) que va cantar Mina i que suposo que deu haver versionat molta més gent, però jo aquí ja em perdo.
El que sí que sabia, i vaig recordar llegint en Tibau, és que Battiato també l'ha cantat i és potser la versió que a mi més m'agrada: al meu parer, l'ha encertat del tot. Però com que tots ja sabeu que m'agrada Battiato i ja n'he posat unes quantes cançons i lletres al bloc, ara us regalo la versió de la Carla Bruni perquè us adoneu que, a més de personatge públic a la francesa i persona amb ganes de fer-se mirar, té una veu dolcíssima.
Això sí, he d'apuntar que la Bruni la canta en francés i en italià. La primera part és la francesa i la segona, a partir del minut 2:40, en italià. Trieu la que més ràbia us faci.
I jo em quedo aquí, mirant el cel en la meva habitació, cosint núvols que no són res més que les cortines que no he penjat mai.
.jpg)
3 caminants:
La versió està bé, però també m'agrada més la de battiato, que la trobo immensa, especialment acompanyada d'un video tan tendre.
Doncs jo recomano el segon disc de la Bruni que musica poetes, molt bo!
Hola Jesús! Gràcies per passar per aquí tot i ser de ruta literària arreu del territori presentant el teu nou llibre de contes "El vertigen del trapezista"!
Per cert, Monique del hidden-planet (en els enllaços de la dreta) i jo anirem a escoltar Battiato a Burjassot el 8 de maig... un luxe!
Espolsada (ai, se'm fa molt estrany anomenar-te així...!), ja l'he escoltat aquest CD de la Bruni i tens tota la raó, tot i que jo m'esperava un altre treball en francès (l'heu sentit cantant "Les froleuses" amb Louis Bertignac?).
Publica un comentari a l'entrada