Ni idea, però s'havia posat el jersei vermell de desembre sobre la samarreta interior blava de gener i ja es calçava les sabates quan va entendre que el nadal l'havia esquitxat i no podria rentar-se'l. Abans, els nadals potser volien esclatar alguna imatge: llumetes i música, milers de paradetes en filera a la Gran Via de reis. I ara què? El vent que li despentinava els cabells sense pentinar.
El pare noel dibuixa peus de tela que pengen, el compte corrent mig buit treient el cap per la butxaca i les ganes de sucar en xocolata desfeta aquell any caòtic.
I on és la neu?
Si nevés sobre l'aigua del mar se sentiria potser una mica més alleugerida: caminaria per la Malva-rosa i aniria pensant en coses que han quedat esclafades a la sorra, com de cantonet ho mira un patge reial que s'espera la carta. Han quedat amagades en un bitllet vell de tren amb data de desembre, les promeses. Però no hi ha flocs, ni postals, i qui vol comprar regals i qui vol sopar amb els altres i qui vol penjar-se un hola què tal?
Tria un calendari nou ple de pintures molsoses, una pel·lícula i no troba el llibre que busca.
La gent va a empentes. No hi ha neu, guspires de ceguesa.
I la neu? Neu, neu!
L'inici del fred esgarrapa les fulles dels arbres i de tornada a casa té enganxades a les soles les adreces d'un país escandinau, les tiges del grèvol, l'aigua de la pluja escarransida. Els desitjos absurds de persones que no té ganes de conèixer.
(a la bossa portem una cançó de Nelly Furtado que es diu "All good things (come to an end)", versionada amb CHRIS MARTIN!)
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada