el teló va caure, però s'ha tornat a alçar
Oh, benvinguts i benvingudes, hem agafat els rems i riu amunt, pel llit sequíssim del Túria trist i pudent, hem anat a parar al cel de Campanar, i cada quart sona un dong-dong i a prop hi ha cases baixes i una mica més lluny els arbres i els passeigs, i tants camins fins al centre, i la ciutat propera i alhora amagada, un cau de trenta metres quadrats de color de nata (i hi ha xurros al congelador).
Comencem, un peu, un altre, la ciutat. I ja passegem, ens encanta passejar.
(a la bossa portem un quadre de Pissarro)
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada