Què portarà aquest any que ve? Quants estels queden per observar?
Es pentina davant del mirall, gira lleument el rostre, i el serrell li cobreix la meitat de l'ull. Rodó.
Porta un jersei de color marró xocolata i unes arracades de plata.
Li fa molt de mal l'esquena i s'ha d'asseure al llit.
Què portarà aquest any que ve? Quantes llàgrimes queden per vessar?
Estira una cama, curteta, i el mitjó negre fa arruguetes d'ulls dins de la sabata.
Què portarà aquest any que ve? Que fàcil que és arrencar el full del que se'n va, on tot van ser mentides, on el camí s'acabava de cop i hi havia una tanca en construcció.
En construcció.
Tot en construcció, a trossos, bocins, pegats. No sap encara cap a on va. S'atura a la cruïlla i arrufa el nas. Es troba bonica amb aquests texans de cintura baixa. Mira a la dreta, la primavera, mira endavant, la llibertat, mira a l'esquerra i veu sis desitjos. Cap a on porta el 2007, cap a on el 30, cap a on tot el que es pensava que no era i és?
Torna a néixer. Es repassa les galtes amb la punta del dit, molleta, i se n'adona d'aquesta nova oportunitat de fer-ho bé.
Què portarà aquest any que ve?
(portem a la bossa la cançó "L'eccezione", de Carmen Consoli)
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada