El llit crema. No sap quan ha començat a cremar. Ja pot presentir plantes enfiladisses verinoses pujant pels llençols arrugats. Sua. No vol dormir. No vol tancar els ulls. Si s'està a les fosques, si tanca els ulls, si cau la nit, de sobte deixa el camí obert a un perill.
I el perill entra pel finestral mig obert i s'acumula a les seves celles premudes amb força. Es passeja pel front i li clava les dents. Com es pot descriure aquest dolor? No podria. Aleshores esclata a cridar, i no s'escapa l'esgarip. El silenci no alleuja el mal i el perill encara avança. Al sostre, passen unes diapositives antigues que contenen secrets. Una vida real en petites imatges quadrades. L'ha perdut, és lògic.
I on es pot recuperar? El camí, un envà, la nit en blanc. El sostre. Asseguda en una roca en unes muntanyes inhòspites. No es pot recuperar. Es mossega els llavis i es fa sang. Damunt del coixí el perill li deixa caure les parpelles. Aleshores s'incorpora de cop.
No ho soporta. Es desespera. S'ofega. S'aixeca. Camina amunt i avall. El perill. Una cigarreta. No vol. Té gana. El mòbil. Té por. La llum. El mòbil. No ho soporta. Fa mal. Plora. Sisplau, aire. S'ofega. El mòbil. No vol el dia. No veu el dia. I com es llevarà després?
Massa tard. 4,36 de la matinada, ha encès el mòbil i ho ha tornat a fer. elmòbilelmòbilelmòbil.
I el perill entra pel finestral mig obert i s'acumula a les seves celles premudes amb força. Es passeja pel front i li clava les dents. Com es pot descriure aquest dolor? No podria. Aleshores esclata a cridar, i no s'escapa l'esgarip. El silenci no alleuja el mal i el perill encara avança. Al sostre, passen unes diapositives antigues que contenen secrets. Una vida real en petites imatges quadrades. L'ha perdut, és lògic.
I on es pot recuperar? El camí, un envà, la nit en blanc. El sostre. Asseguda en una roca en unes muntanyes inhòspites. No es pot recuperar. Es mossega els llavis i es fa sang. Damunt del coixí el perill li deixa caure les parpelles. Aleshores s'incorpora de cop.
No ho soporta. Es desespera. S'ofega. S'aixeca. Camina amunt i avall. El perill. Una cigarreta. No vol. Té gana. El mòbil. Té por. La llum. El mòbil. No ho soporta. Fa mal. Plora. Sisplau, aire. S'ofega. El mòbil. No vol el dia. No veu el dia. I com es llevarà després?
Massa tard. 4,36 de la matinada, ha encès el mòbil i ho ha tornat a fer. elmòbilelmòbilelmòbil.
El mòbil.
És possible tanta tristesa?
El perill l'embolcalla i fa d'ella un paquet que rodola escales avall. Un fardell.És possible tanta tristesa?
Quan desperti les llàgrimes cauran novament i els ulls faran mal com si milers d'ungles, de porcellana?, amb estelets verds, se li haguessin clavat a les pupil·les. El perill, igual que un cuc, rellisca per la canonada i s'esmunyeix, paret avall, fins al proper passi.
(portem la bossa buida...)
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada