les xiques, a "Pisa", o com diria el Salt, a "Xafa"...
Elisabetta i il Gattuno a l'Arno, esgotats després del primer dia.
el Pato italiano. Bé, això no té gaire explicació...
l'habitació indescriptible a l'hotel indescriptible (www.cortedeinobili.it).
Reconec que ha estat una magnífica guia, la millor (per l'amor de déu, quina dona més culta!), que m'ha permès tots els capricis i bogeries, que m'ha deixat passejar molt i molt i ha repetit molts llocs pel meu interès, i que m'ha fet riure moltíssim! Ole, ens ho hem passat pipa!
Ulisses i il Gattuno iniciant la seva amistat, com diu Monique, forjada en activitats delictives...
Ulisses prenent el bany a la banyera amb tul de l'hotel indescriptible...
il Gattuno prenent possessió de la segona habitació indescriptible (www.sanfrediano.com)
Elisabetta i el seu moment Fellini al museu del fumetto.
Ens uneix la nostra passió per Itàlia i, això, s'ha notat.
Però també ens uneixen les ganes de riure i fer el bajoca, que ens han ajudat a passar millor l'onada de calor i totes les caminades que ens hem menjat a la bella terra de les vinyes.
un important, i pelut, notari de Lucca (aquest em demandarà...)
Rumb a Firenze!
Força de l'ordre italiana monumental...
El David i el pardal...
Per això, aquest post és per riure i recordar els moments més esbojarrats!
I és que les xiques tenien ganes de passar-s'ho bé!
.jpg)
5 caminants:
Són unes fotos molt boniques i uns comentaris preciosos. Em fas enveja (insana, hihihi). Però, xD, no em diràs que t'has endut els ninots a Itàlia?!
Això m'ho has d'explicar bé.
Petons,
Anna M.
Jo, més aviat diria que ells hi van venir...! :P
Quina envejaaaaaaaaa! Mirant les fotos i llegint els teus comentaris sols penso que en lloc d'ací vull estar allí. Un plaer de viatge, amb bona companyia i molta rialla. Quina enveja, perfa.
Besadetes
Oh, per favor, encara faràs que m´emocione!!! Açó és a traició, Roig! I eixes fotos! Jo, que estic tractant de ser "comedida" en Hidden Planet ;P! Ah, pero que sàpigues, que la meua foto de la força de l´ordre...és millor!!!!! XD...
Ai, reina, que no et dones compte de que sense tú, no haguera segut tan perfecte?
Sempre teua,
Mònica
Sàlvia, no volia fer taaaanta enveja, però... :p Hehehee, al final, de debò, perquè un viatge funcioni, el millor és anar-hi amb algú que sàpiga fer-te riure!
Amiga Monique, no pateixis, tothom sap que som unes dones serioses, huashuas. Ja saps que volia fer una entrada mooolt gamberra i l'he fet... Què vols dir que la teva força de l'ordre és millor??? I què fas que no l'envies? :p
Ara toca deixar els ninots a banda i parlar de dos moments gloriosos... l'un, la capella dels espanyols, l'altre, il duomo de Siena... Quins records!
Publica un comentari a l'entrada