rius que es creuen

dues (tres) persones molt importants per mi van fer-me un regal molt especial: la novel·la Juntos, nada más, de l'escriptora francesa Anna Gavalda. No n'havia llegit mai res, però tenia aquella intensa sensació a les puntes dels dits de voler-me'n emportar algun llibre a casa... Tanmateix, mai havia aconseguit trobar-me amb ella en el moment adequat.

Ella, en canvi, sí que va saber arribar a mi a través d'ells. I, plagiant la seva idea, que no té res de nou però que sempre conhorta, penso fermament que som rius que anem pel món i que, de vegades, ens mullem en altres rius, ens barregem, i arribem diferents i més forts al mar.

El llibre de l'Anna Gavalda és extens però increïblement ràpid de llegir. En un estil diferent del que a mi m'agrada, però no per això menys admirable per mi, la seva novel·la és un diàleg viu i constant entre els personatges. Sap expressar molt bé els sentiments i les emocions a través de les paraules quotidianes d'aquests personatges que, tot i ser excèntrics, ens resulten molt familiars i versemblants. És una novel·la agredolça però feliç, previsible i tendre, però dura. Els contrastos no la fan pitjor, ni la converteixen en una novel·leta rosa plena de tòpics: és la manera de narrar, a través dels personatges, de Gavalda la que li dóna l'originalitat al llibre.

Enganxa tant que es pot llegir feliçment en un cap de setmana i passar per diferents etapes anímiques: del plor desconsolat al somriure maliciós, de la rialla amb llagrimeta a la tendresa que et posa els pèls de punta. Anna Gavalda fa que uns quants rius s'acabin trobant i barregin les seves aigües, pedretes, peixos i tota la resta per arribar a un mar en calma. I aconsegueix donar vida a uns personatges tan especials, que són d'aquells llibres que enyores moltíssim un cop l'has acabat de llegir.

Philou és el que a mi més m'agrada... i a vosaltres? Us deixo dues coses que tenen relació amb aquesta entrada de tarda de dissabte plujosa: el tràiler de la pel·lícula que es va fer del llibre (i que no he vist, i que no hauríeu de veure si voleu llegir el llibre) i una cançó molt adient i molt bonica relacionada amb els rius que es creuen i que Ell i jo posem sovint al cotxe aquests dies (trobo que faria un bon paper de banda sonora de l'Ensemble, c'est tout).







Porque a veces se cruzan dos ríos, en las noches de diciembre.
Porque no sé de dónde has salido... toda una vida sin verte.
Pide cena para dos.
Fui a donde se envían los desvíos, decidido a probar suerte.
Porque cuando se juntan dos ríos se hace fuerte la corriente
Te vas hasta luego y yo...

Vivo y por eso me tumbo en las piedras mirándote hasta el mediodía.
Si me acompañas no tengo, por eso ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño.
Vivo y por eso tumbada en la hierba mirándome hasta el mediodía.
No tengas si estoy contigo ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño.

Kantamelade que el camino pasa por Torre
la de que en el salón había velas para ver.
Kantamela del ira, kantamelade tal vez.
Kantamelade pasión, que estuve bailando ayer yendo hacia tu habitación.

Vivo y por eso me tumbo en las piedras mirándote hasta el mediodía.
Si me acompañas no tengo, por eso ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño.
Vivo y por eso tumbada en la hierba mirándome hasta el mediodía.
No tengas si estoy contigo ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño.

Kantamelade que el camino pasó por Londres.
Kanta la del pescador Galileo Galilei
Kanta la de las minas duermo viendo la nieve.
Kantamelade pasión, que estuve bailando ayer debajo del edredón.

Vivo y por eso me tumbo en las piedras mirándote hasta el mediodía.
Si me acompañas no tengo, por eso ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño.
Vivo y por eso tumbada en la hierba mirándome hasta el mediodía.
No tengas si estoy contigo ni hambre ni frío, ni miedo ni sueño... ni miedo ni sueño.

Porque a veces se juntan dos ríos en las noches de diciembre.
Porque no sé de dónde has salido, toda una vida sin verte.
Kantala que sigan los desvíos, kantala que traiga suerte.
Ven que cuando se juntan dos ríos, se hace fuerte la corriente.

Maldita Nerea (El secreto de las tortugas)

4 caminants:

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo he provat de llegir-la un parell de vegades i no puc, l'acabo deixant...

elisabet ha dit...

Hola! Mmh, pot passar, sí. Al principi em va costar enganxar-m'hi una miqueta perquè ho trobava tot molt previsible i "topicàs", però al final ho fa anar amb tanta tendresa... ;) Has provat a llegir els contes de la Gavalda? Potser d'aquesta manera... Petonets

Anònim ha dit...

Hola,
no he llegit el llibre, però he vist la pel.lícula. Es podia veure bé, de la Gavalda m´agrada la fluïdesa dels diàlegs, alhora que plasma bé les emocions i sentiments dels personatges.
Està traduït al català.

elisabet ha dit...

hola! Sí, es pot trobar a Edicions 62, el títol és: "Junts i prou". Gràcies!

 

passejant barcelona