d'endavant, l'olor de les campanetes,
el serrell contaminat, de l'alè de la sal.
caminàvem la pinassa i, lleument,
quan descobríem els dits,
corria un so nàutic que trencava l'eco.
d'endavant, l'olor dels lilàs,
estranyàvem casa nostra, soroll de vent.
ja érem nus damunt del terra fred,
inconscients, endevinant el cràter.
corria un so familiar que bategava.
ens bategàvem.
l'un amb l'altra, a trompicons.
però ara ja, l'un sense l'altra,
engoliríem la sorra,
ofegaríem les flors.
i una cançó que ens agrada, en italià, recordant Roma, recordant el primer sopar...
.jpg)
7 caminants:
Què li ha passat res al House?
Hola Anna! Sí, li passa que farà aquest mes 3 anys. Ja són 3 anys d'amors i desamors amb la Pe, i coincideix amb els dos anys que visc amb "l'altre pàjaru", el meu home. :D
I mira, m'he posat tendre, i, en veure que tots quatre fem aniversaris de parella i tota la pesca, doncs m'he inventat un poema d'enamorats.
Però el House està molt bé. Canviant ploma, però sanot!
S'agraeix la preocupació, de fet t'envia un petó de periquito!
Ai, menys mal. Ja m'havia posat a patir, perquè, si bé he notat clarament el to amorós, també m'ha semblat que hi havia un regust de comiat. Evidentment, m'equivocava.
Li tornes al House un petonet meu, que, encara que sóc del Barça, ja saps que m'encanten els periquitos.
Petons, Elisabet, i felicitats també a tu i al teu home.
Anna
He de dir, malgrat tot, que el House és del Barça. Què hi hem de fer, coses de l'educació que li he donat... :p
Feliç aniversari!
Petons
Felicitats, reina....i dix-li a d´ell que els núbols d´estos dies no tenien res a veure en Battiato! ;-)
gràcies a les dues!!!
Ell és dolent. (però jo sí que he posat Battiato, glups!).
Publica un comentari a l'entrada