rutina

l'embat d'una carícia menuda

enganxifosa, com una teranyina.

et mous al voltant, vas fent,

prems tota la humitat.

he dilatat l'estona amb tu

per poder fer cruixir els braços.

una piscina enorme, càlida

i la inquietud de la separació.

jo no sé si he pogut fer flor

mentre les campanetes

-morades i grogues-

que fan aquesta olor de pati,

del pati de l'estiu (infantesa),

es van tancant a la lluna.

o era al revés?

les campanetes surten de nit...

mentre jo

-groga i morada-

corro a despit de la vorera

que crema sota les soles tèbies.

el sospir d'un instant que no hi és

alimentant televisors en silenci.

veig que fas alguna cosa

i passeges pel meu davant.

la teranyina es tanca al coll,

respiro amb dificultat.

he obert els ulls de pressa.

un sol lluent, el núvol que passa.