on ha anat a espurnejar,
tan lluny,
a poc,
seguit.
el mal de cap que tot ho omple
olors,
fangs.
les mans quietes.
el món sembla una cortina.
l'aire, l'aire, passa'm l'aire.
m'ofego, he de caure.
tan lluny,
no atanso l'espurneig
si me'l regales,
si me'l portes,
seguit,
destrossat.
dilatada com un planeta.
tan lluny, seguit.
a poc a poc vaig anar perdent
les teves passes.
el fang.
.jpg)
8 caminants:
Mmmmm...parlarem vos i jo este cap de setmana.....
Oh, acabe de llegir el(s) teu(s) email(s)!
Ai!
Passa res, Elisabet? Espero que no. Per cert, quan puguis, fes-me'n cinc cèntims de Iris Murdoch i "El príncipe negro". Petons.
No, no passa res, maca, gràcies per preocupar-te... Només que tinc una feinada de mil dimonis i, de vegades, el cos juga males passades...! Per cert, vull entrar al teu bloc de cine i comentar la Coixet, que ja he vist la pel·li de "Mapa de...". De moment, només una paraula: "indiferència".
Sobre aquesta novel·la de la Murdoch, només porto una quarta part del llibre però ja hi estic completament enganxada. Aquesta dona era una crac inventant personatges i embolicant-los entre ells. A més, té un llenguatge tan encertat per a descriure cada situació que em deixa de pedra...
En fi, ja te'n parlaré quan hagi avançat més la trama.
:D
petonets
Ps. Estrenen Millenium II a finals d'octubre!
Val, me n'alegro que no sigui res greu. Jo també tinc moltíssima feina, no me l'acabo. També estic cansadota. I em fico en tantes coses. Ara fent la Secció fixa de cine de "La Lluna en un cove", que ja podràs llegir a l'octubre. I els blocs, en fi.
Em farà molta il·lusió que comentis la Coixet. Crec que estarem d'acord.
Sí, ja em diràs més coses de Murdoch.
També sé això de Mil·Lenium. xD.
Petonets,
Anna
Nota: De vegades tinc curiositat per quins profes vas tenir a la UB. Vas tenir el Solervicens, que és el meu director de tesi?
Anna, em sap greu però no crec que coincidíssim amb els profes... jo vaig estudiar Clàssiques i Hispàniques! ;))
Ah. És que, no sé perquè, pensava que havies fet Catalana. Bé, jo també vaig fer Hispàniques i després Catalana, però amb anys de diferència.
No he dit res, doncs. Era pura tafaneria.
Ui, no passa res! Gairebé tothom s'ho pensa. A veure, sóc molt catalanista, escric en català, etc., suposo que és estrany que no hagi fet Catalana, oi? Coses de la vida...
Acabo de llegir fa un moment a la Lluna en un cove que tu has fet hispàniques i catalana! ;)
De tota manera, vaig quedar molt decebuda de les carreres, tret de molt poques excepcions...
petonets!
Publica un comentari a l'entrada