no he tingut mai gats, però alguns dels passejants del bloc en tenen, i en parlen, i potser sí que hauria estat una bona mestressa de gats.
fa cosa d'unes setmanes, Ell i jo vam marxar de viatge al camí de sant Jaume i, coses que passen, vam topar amb molts gats. N'hi havia tants i ens feien tanta companyia, que vam decidir (per què no?) parlar-hi. I aquells gats ens parlaven a nosaltres. I va ser una divertida tertúlia entre nosaltres i els gats que ens vam emportar a l'hostal.
Aquella mateixa nit vaig començar a llegir (després de dos mesos tocant-li la coberta) Kafka a la platja. Nakata parla amb els gats. Vaig girar el llibre i, rellegint la contracoberta, ja ho avisava que en Nakata parlaria amb els gats.
Han estat uns dies estranys de converses més enllà del que és racional, a mig camí entre el somni, la veritat i un món paral·lel que sempre ve d'equipatge.
Acabar Kafka a la platja ha suposat una muntanya russa de sensacions en el meu cos: he sentit por, una mena de connexió poètica amb altres mons, un aleph sobtat a les rajoles de casa. I mil preguntes: per què? com? per què com? per què com...
Aleshores el gat i jo vam viatjar lluny, vam conèixer moltes persones, ens vam esgotar, vam somriure i vam entrar en una dimensió que suposàvem que exisitia però que no ho feia.
I al coixí, deixant regalimar la sang de les genives gastades, pensava en l'altra jo que estava vivint en un altre lloc i que mai va decidir anar-se'n de viatge a l'Empordà ni parlar amb els gats.
Em vaig adormir, tranquil·la. Perquè aquest és el món on vull estar.
Murakami sempre m'ha agradat fins al delit, no he avorrit mai cap de les novel·les que n'he llegit, al contrari, les he gaudit com una autèntica devoradora de paraules i les he recomanat a crits. No m'esperava que la quarta vegada que ens trobèssim tornaria a bellugar-me d'aquesta manera les entranyes.
A casa hi ha un silenci feixuc i humit. És el murmuri de la gent que no existeix, l'alè dels qui no viuen.
fa cosa d'unes setmanes, Ell i jo vam marxar de viatge al camí de sant Jaume i, coses que passen, vam topar amb molts gats. N'hi havia tants i ens feien tanta companyia, que vam decidir (per què no?) parlar-hi. I aquells gats ens parlaven a nosaltres. I va ser una divertida tertúlia entre nosaltres i els gats que ens vam emportar a l'hostal.
Aquella mateixa nit vaig començar a llegir (després de dos mesos tocant-li la coberta) Kafka a la platja. Nakata parla amb els gats. Vaig girar el llibre i, rellegint la contracoberta, ja ho avisava que en Nakata parlaria amb els gats.
Han estat uns dies estranys de converses més enllà del que és racional, a mig camí entre el somni, la veritat i un món paral·lel que sempre ve d'equipatge.
Acabar Kafka a la platja ha suposat una muntanya russa de sensacions en el meu cos: he sentit por, una mena de connexió poètica amb altres mons, un aleph sobtat a les rajoles de casa. I mil preguntes: per què? com? per què com? per què com...Aleshores el gat i jo vam viatjar lluny, vam conèixer moltes persones, ens vam esgotar, vam somriure i vam entrar en una dimensió que suposàvem que exisitia però que no ho feia.
I al coixí, deixant regalimar la sang de les genives gastades, pensava en l'altra jo que estava vivint en un altre lloc i que mai va decidir anar-se'n de viatge a l'Empordà ni parlar amb els gats.
Em vaig adormir, tranquil·la. Perquè aquest és el món on vull estar.
Murakami sempre m'ha agradat fins al delit, no he avorrit mai cap de les novel·les que n'he llegit, al contrari, les he gaudit com una autèntica devoradora de paraules i les he recomanat a crits. No m'esperava que la quarta vegada que ens trobèssim tornaria a bellugar-me d'aquesta manera les entranyes.
A casa hi ha un silenci feixuc i humit. És el murmuri de la gent que no existeix, l'alè dels qui no viuen.
.jpg)
5 caminants:
Hola, m'ha agradat molt el blog.
Murakami encara el tinc pendent, és d'aquells que veus que tothom en parla i tu encara no l'has llegit. A veure si trobo temps que ara mateix no en tinc gaire!
Ja passaràs pel racó de la solsida.
Huí estava repartint el correu per un carrer del barri on sempre em trobe gats...ja saps la mala costum que tinc de cantar mentres treballe, doncs bé, esperant que m´obriren en un pati cantava, baixet, "eixa" cançó que t´imagines i una gata, groga, blanca, marró i negra s´ha quedat mirant-me fixament...et jure que he pensat que l´animalet m´escoltava i m´entenia, tan intel.ligent era la seua expresió....o será que cante molt malament i la pobra estava escandalitzada?
Cada cop que algú em pregunti per Marukami l'enviaré al teu blog!
Per cert, gats i literatura fan una bona sintonia. Jo també en tinc una, la Nina.
Jo em sembla que ja he dit en aquest bloc que adoro els gats. En tinc una, de nom Colette, que és la gata més intel·ligent, dolça, carinyosa i manyaga del món. La tinc des que va néixer (la mare va parir al meu sofà - blanc-) i és a tots els efectes un membre de ple dret de la família.
La meva experiència amb els gats és que entenen, saben, comprenen i capten moltíssim més que no ens pensem. La seva memòria és prodigiosa, mai no obliden una persona, tenen simpaties i antipaties, no suporten les traïcions i sembla que entenguin el llenguatge humà.
La meva mou la cua quan li dic, juga amb mi a pilota com una criatura, em parla, em fa petons, em dóna el nas perquè li toqui, dorm amb mi, treballa amb mi. És la millor amiga i la millor companya del món. La seva fidelitat i el seu amor és a prova de bomba.
Per tant, benvingut sigui qualsevol escrit sobre gats.
Per cert, heu llegit "La gata", la novel·la curta de l'escriptora francesa de la Belle Époque, Colette, de la qual pren el nom la meva?
Perdoneu la passió, però quan parlo de gats (o d'animals en general) estic perduda.
Petonets.
Hola a totes! La Colette també és algú a qui m'han recomanat molt però a qui encara no he llegit. Queda apuntada!
I la passió pels animals, en aquest bloc, és moooooooolt ben rebuda!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada