ja fa gairebé tres mesos que em van fer una laparoscòpia per l'endometriosi que pateixo, després de vuit metges diferents que no me la van saber diagnosticar i tres anys de patiment continuat. des d'aleshores, visc en un paradís sense dolor: estic contenta, m'he engreixat i tinc plans. tot i així, el fantasma camina a prop, i me l'he trobat regirant vells escrits meus que m'han clavat aquest coltell:
dimarts, 22 / juliol / 2008
avui tinc massa dolor com per poder pensar. em costa fer les coses. hi ha un pes molt i molt voluminós dins del meu ventre. no sé com podria treure'l d'aquí, desfer-me'n. només em vénen ganes de plorar, com una nena petita. i se'm pinta gris el dia i no vull que se m'apropi ningú. incongruent, perquè desitjaria que tothom sapigués què sento perquè em bressolessin com ho necessito.
ara ja sé què tinc i, almenys, m'han regalat aquests tres mesos. val la pena que ens escoltin, no amagueu el dolor si pot desaparèixer: demaneu ajut!
divendres, 1 / agost / 2008
el dolor és penetrant, molt penetrant. forma part de tu, va fent xup-xup a l'interior. entranyes massacrades. el dolor, més de deu dies de dolor. quan ha de parar?ara ja sé què tinc i, almenys, m'han regalat aquests tres mesos. val la pena que ens escoltin, no amagueu el dolor si pot desaparèixer: demaneu ajut!
.jpg)
6 caminants:
Estic molt contenta que se n'hagi anat. Jo, avui, podria subscriure els teus escrits anteriors.
Jo tenia una coneguda que treballava amb mi i patia d'això. També va ser un calvari fins que li van diagnosticar i la van operar. Fins i tot li havien dit que no podria ser mare i ara té una nena fantàstica.
O sigui que molts ànims.
Jo que visc amb una persona que pateix de dolor crònic terrible i que ho hem passat molt malament, et puc comprendre a la perfecció.
Ara que ja ha passat el pitjor, t'aconsello intentar passar pàgina dins del possible.
Petons,
Anna
M'alegre que et trobes bé i feliç. Enhorabona!
M´he donat compte que un dia dels que patires va ser el 22 de juliol, ja saps a qué m´estic referint...inclús en eixe dolor que jo sé era ardent, vares estar ahí, i vullc que sàpigues que jo també hi seré sempre per tu, perque, quan jo estic patint, tu també ets al meu costat.....a poc a poc, anirem deixant enrrere els nostres dolors...ja t´ho vaig dir, un dia riurem d´açó.
I trovarem dates comunes, perque ja tinc plans per a les dues en agost!
b7s!!
el dolor no hauria d'estar permés. M'alegre que t'hagen alleujat el problema.
gràcies a totes i a tots. :*
Publica un comentari a l'entrada