a Laia, Bernat, Sergi, Oriol, Manel i les dues boletes que han de venir
Tinc una capseta
plena de cançons;
si vols escoltar-les
fes-me un gran petó.
En sé més de trenta,
què dic?, més de mil!
En una bosseta
guardades les tinc.
Si vols que les cante
deslliga el cordill,
que al cor ja no em caben
i volen eixir.
En tinc a l'armari,
en tinc al bagul;
si tu pots obrir-los
te'n cantaré un fum.
Mira com s'escapen,
vine i les veuràs,
com de les butxaques
cauen a grapats.
Tinc una capseta
plena de cançons;
si tu vols cantar-les
totes teues són.
Eva Dénia
plena de cançons;
si vols escoltar-les
fes-me un gran petó.
En sé més de trenta,
què dic?, més de mil!
En una bosseta
guardades les tinc.
Si vols que les cante
deslliga el cordill,
que al cor ja no em caben
i volen eixir.
En tinc a l'armari,
en tinc al bagul;
si tu pots obrir-los
te'n cantaré un fum.
Mira com s'escapen,
vine i les veuràs,
com de les butxaques
cauen a grapats.
Tinc una capseta
plena de cançons;
si tu vols cantar-les
totes teues són.
Eva Dénia
.jpg)
4 caminants:
Oh, per favor. Quin poema més tendre! Felicitats a l'autora. És una delícia que, per als nens, potser més que preciosa.
Anna
Aix, tu també estàs com jo, rodetjada!!
jo em vaig enmorar d'Eva Dénia a un concert on feia versions de Jacques Brel. Senzillament preciós!! :)
m'agafen ganes de cantar
Publica un comentari a l'entrada