vindràs

i t'hauré d'anomenar, deixar-te passar al rebedor, fer-te seure en una cadira que no existeix. posa't còmode, recordes un concert a sants? jo hi era, però ara vindràs tu, aviat, i tot el sol caurà damunt del balcó des d'un altre eix. i com serà olorar el camp de cireres de la infantesa? potser tindràs la forma d'algú que dormia en una habitació de caoba i és probable que estimis tant el meu país que jo no sabré com fer-te entendre que el forat que tinc dins es diu pànic, però serà omplert per tot un seguit de fulles de plantes d'interior que hi ha al menjador, quan, a les nits, somio que aviat.