de davant els aparadors

no abaixis la vista, que tens l'ala
a tocar de les vores d'un pantaló;
que la vida fa pampallugues
que t'enyores,
que de vegades quan trepitges
intermitentment la vorera,
abaixes la vista a l'aparador.
amagues el blens de penediment
sota la cua de la venjança.
davant dels aparadors on tot
es fa espurna en passar.
alça l'ala, balla amb mi, no abaixis la vista
alça el vol, davant els aparadors.
digues que encara m'estimes
que t'enyores
que de vegades quan navegues
entre soles de gravetat porpra
busques els nostres noms.
sota la cua de la venjança
no abaixis la vista davant dels aparadors.
sí, que sóc jo.
demana'm a crits alçar el vol.
espurneja la tarda a barcelona.
tens l'ala a tocar de terra.
t'he passat de llarg,
que m'enyores.
no abaixis la vista.
encara prems amb força el camal;
he vist que has ensopegat amb una fulla.