Mentre caminava, li va caure la cartera a terra, enmig del carrer, i es va ajupir per agafar-la.
Una veu, des de darrere seu, li va dir:
-Aquesta cartera és meva. Es pot saber que fa?
I ell es va incoporar a poc a poc, amb la cartera a la mà.
Quan es va girar per explicar-li que no, que aquella cartera li acabava de caure, va sentir terror.
Davant seu hi havia un home igual que ell. De fet, aquell home era ell.
Aleshores li va entregar la cartera, i va seguir caminant.
Una veu, des de darrere seu, li va dir:
-Aquesta cartera és meva. Es pot saber que fa?
I ell es va incoporar a poc a poc, amb la cartera a la mà.
Quan es va girar per explicar-li que no, que aquella cartera li acabava de caure, va sentir terror.
Davant seu hi havia un home igual que ell. De fet, aquell home era ell.
Aleshores li va entregar la cartera, i va seguir caminant.
.jpg)
5 caminants:
Ahir vaig trobar 10 euros al carrer, ja eren allí quan hi vaig arribar. Sort que no va aparèixer un altre jo per reclamar-los!
Molt bò el microrelat.
Inquietant microrelat...
M´agrada molt el microrelat d´esta setmana....
Aquest microrelat (que m'encanta, jo en sóc molt aficionada) m'ha recordat "L'home duplicat" de Saramago. L'heu llegida? Us la recomano.
Això de l'efecte mirall, de la dualitat, de la possibilitat inquietant de trobar-nos reflectits en un ésser idèntic.
Molt bé.
gràcies a tots... aquesta setmana no tenia microrelat per penjar i l'he escrit jo mateixa. m'encanta que us hagi agradat, a veure si així m'animo a fer-ne més...!
Anna Maria, no he llegit la novel·la que dius d'en Saramago. Me l'apunto!
Publica un comentari a l'entrada