el nostre dia

avui, 8 de març, dia de la dona, em ve molt de gust posar-vos un fragment de la novel·la Una habitació pròpia de la Virgina Woolf. A més a més, també vull deixar-vos les adreces d'uns quants blocs de dones.

feliç dia a totes i a tots!

Els he dit en el curs d'aquesta conferència que Shakespeare tenia una germana; però no la busquin a l'autèntica biografia de Sir Sidney Lee. Va morir jove –ai, mai no va escriure ni una línia–. Està enterrada on ara s'aturen els òmnibus, davant de l'Elefant i la Torre. El meu credo és que aquest poeta que mai no va escriure ni una líniea i que jeu en la cruïlla, encara és viu. Viu en vostès i en mi i en moltes altres dones que no ens acompanyen aquesta nit, perquè estan rentant els plats i ficant al llit les criatures. Però viu, perquè els grans poetes no moren: són presències contínues; només precisen una oportunitat per caminar entre nosaltres de carn i ossos. Penso que en breu, vostès li podran oferir aquesta oportunitat. Perquè el meu credo és que si perdurem un segle o dos –parlo de la vida comuna que és la veritable i no de les petites vides aïllades que vivim com a individus– i tenim cinc-centes lliures l’any i una habitació pròpia; si ens ensinistrem en la llibertat i el coratge d’escriure exactament el que pensem; si ens escapem una mica de la sala comuna i veiem els éssers humans no ja en la seva relació recíproca, sinó en la seva relació amb la realitat; si mirem els arbres i el cel tal com són; si mirem més enllà de Milton, perquè no hi ha ésser humà que ens hagi de tapar la vista; si encarem el fet (perquè és un fet) que no hi ha braç en què recolzar-nos i que caminem soles i que estem en el món de la realitat i no sols en el món dels homes i les dones, aleshores l’oportunitat sorgirà i el poeta mort que va ser la germana de Shakespeare es posarà el cos que tantes vegades ha deposat. Derivant la seva vida de les vides desconegudes que la van precedir, com el seu germà ho va fer abans que ella, haurà de néixer. Esperar que vingui sense aquesta preparació, sense aquest esforç nostre, sense aquesta resolució del fet que quan reneixi li serà possible viure i escriure la seva poesia, és del tot impossible. Però sostinc que vindrà si treballem per ella i que val la pena treballar fins i tot en la foscor i en la pobresa.

Virginia Woolf


blocs per llegir (gràcies a Dolors Jimeno pel seu ajut!)

http://hidden-planet.blogspot.com/
http://www.ecamps.cat/

http://piesraros.blogspot.com/
http://www.gemmapasqual.cat/

http://mesqueunesquantesparaules.blogspot.com/
http://elracodelanna.blogspot.com/

http://logicadifusa.wordpress.com/

http://www.photoblog.com/coladelagartija/
http://blocalforn.blogspot.com/

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6648

http://versosperalamant.blogspot.com/
http://objectiusubjectiu.blogspot.com/

http://lespolsadallibres.blogspot.com/

http://lecturaidecoracio.wordpress.com/

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6247