les hores de (la primavera)

ahir al vespre, inesperadament, em vaig trobar asseguda al cine de Campanar amb una bona amiga, a punt per veure una pel·lícula francesa subtitulada en català. aquest fet té tres circumstàncies felices que cal explicar:

1. la ciutat ja fa olor de primavera. en realitat, fa color de primavera, i passejar a les fosques embolicada en un mocador és dolç i violeta i anuncia el temps de les flors (davant de casa meva han florit arbres liles).

2. la pel·lícula es diu Les hores de l'estiu i compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (ara que estem en ple debat sobre el cinema en català i el dubte que se'n deriva, si cal subtitular-lo o doblar-lo o ambdues coses). A mi, que m'apassiona escoltar les pel·lícules en versió original, ajudada tot sovint dels subtítols, en vaig gaudir molt. Això sí, que algú vigili el punt de les l geminades, que va volar durant tota la projecció...!

3. no vaig poder evitar, en la meva deformació passional, evocar Mercè Rodoreda en molts fragments del film. Tan afrancesat tot plegat, destil·lava verdor per cada porus, en els paisatges humits, amagats, plens de boscúria i natura, i les flors cobrant vida en el jardí i en els gerros, i els gerros cobrant vida en una taula i en un museu.

I, sobretot, en la família, l'evolució familiar i l'herència d'una gran família que s'ha anat dispersant, com les llavors de les flors. Hi ha una escena que em recorda Mercè Rodoreda, especialment, ja cap al final, quan l'Eloise recorre el jardí revisant i memoritzant cada centímetre. L'espectador la veu com si estigués a dins de la casa buida, i comprenem la decadència de la imatge en la buidor del pis i el jardí molsut, gairebé salvatge, i el gest de l'Eloise, que és un comiat silenciós ple de vides. Em va fer pensar en tres Rodoredes: la del final de Mirall trencat, la del final de Jardí vora el mar i, de manera més llunyana, en la del final d'Aloma.

La pintura també embolcalla la pel·lícula, com un caramel, una pel·lícula sense acció que es pot olorar i tocar i que fa passar una estona agredolça (per si us ve de gust un capvespre de primavera). L'art de Corot, per exemple, de qui us deixo una imatge per degustar.